Resultats de la cerca

Formada sota el mestratge de Lorenzo Abad a la Universitat d’Alacant, on es doctorà l’any 1994 amb premi extraordinari, des del 2002 és professora titular d’arqueologia de la mateixa institució Ha centrat la seva tasca de recerca en el període protohistòric, particularment en l’estudi de la cultura ibèrica a les comarques meridionals del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar La Cultura Ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III aC 1995, El Puntal de Salinas Un poblado ibérico del s IV aC en el valle alto del Vinalopó 1996,…

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exerceix la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica i l’inici de la complexificació social en l’edat del bronze Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano 1984, La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica 1989, Al oeste del edén las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea 1993, Los recursos…

Fill de Martín Almagro Basch , fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa 1969-70, conservador del Museo Arqueológico Nacional 1970-76, professor adjunt de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid 1968-76, catedràtic de prehistòria a la Universitat de València 1976-80, director de l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma 1979-83 i catedràtic de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid des del 1984 El seu treball de recerca s’ha centrat principalment en la protohistòria de l’Europa occidental, amb diferents treballs d’excavació a França Bibracte, Avaricum,…

Format a la Universidad Autónoma de Madrid, es doctorà a la Universitat de Múrcia l’any 1983 Fou professor tutor de la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1983-84 i, des del 1987, és professor titular d’arqueologia de la Universitat de València, on ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada, d’una banda, en l’estudi de les ceràmiques romanes d’època republicana i la seva difusió comercial, i, d’una altra, en l’arqueologia del món ibèric, particularment l’anàlisi de la iconografia sobre ceràmiques i l’estudi de les formes d’ocupació del territori a la vall del Xúquer…

Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa Els fons provenen de la collecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics el faraó, càrrecs i personatges privats, arts i oficis, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, la tomba i el seu contingut, el cultes als…

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana, estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre Sobre aquesta temàtica publicà els treballs Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón 1944, Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón 1955, Los sepulcros de la Joquera 1965, La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta 1966, La necrópolis de El Bovalar 1966, El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico 1969, La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca…

S'establí a Barcelona des que fou destinat d’ordenança a casa del marquès d’Alella mentre feia el servei militar Un cop acabat el servei, el mateix marquès el recomanà per entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diverses tasques subalternes fins que fou nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella actual seu del Parlament, on el 1903 s’installà el Museu d’Art i Arqueologia, del qual fou nomenat conservador Collaborà amb Puig i Cadafalch i Pere Bosch i Gimpera en les excavacions de les ciutats grega i romana d’Empúries, de les quals fou director entre el 1908 i el 1937…

Fill de menorquins, es formà a Maó Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica Collaborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid 1898 i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas 1893 Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española 1916 i la…

Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel i Salvador Torres i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Tingué una gran activitat com a restaurador la casa Mas del pla del Rei 1887, l’església d’Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa d’Estalvis del carrer del Sol, a Palma Féu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc Germanetes dels Pobres, a Palma, així com l’església neoromànica de Sant Magí, a Santa Caterina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat Féu algun edifici dins un…

El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…