Resultats de la cerca

Baró d’Esponellà, fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles Titulat enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920 Enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries 1967 i president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1940 i del Foment Nacional d’Horticultura 1930 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de SantJordi Essent comissari Provincial d’Excavacions Arqueològiques de la província de Barcelona, promogué les excavacions de restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc 1946,…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona 1959 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-76, on el 1980 es doctorà en arqueologia, i conservador del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1960, que entre el 1987 i el 1997 dirigí Prengué part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’En Ferran, a Argençola, i la de la villa romana dels Ametllers , a Tossa de Mar, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs El 1959 començà a excavar i a estudiar els…

Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les…

Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises 1951-57, d’història i arqueologia mediterrànies Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la…

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana, estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre Sobre aquesta temàtica publicà els treballs Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón 1944, Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón 1955, Los sepulcros de la Joquera 1965, La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta 1966, La necrópolis de El Bovalar 1966, El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico 1969, La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró Treballà en la restauració artística al Museu d’Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d’on fou Comissari d’Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de la Ciutat És autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d’exactitud i metodologia Cal destacar Notes històriques de Mata 1933, Orígens i fets històrics de…

L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial , i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico , del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la fi del…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en arqueologia i fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera fou també professor de l’Escola d’Estiu d’aquesta universitat Com a arqueòleg, féu el seu primer treball per a l’ajuntament de Pineda de Mar, un estudi de l’aqüeducte romà posteriorment, en publicà el llibre El acueducto romano de Pineda Dedicat a la política, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya Participà com a voluntari en la Guerra Civil, amb el grau de tinent Exiliat a França, residí en un camp de concentració, on descobrí un poblat iber en els seus terrenys i…

Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i  Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel de Villena i…