Resultats de la cerca

L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial , i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico , del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la…

S’especialitzà en aquarelles i litografies, en les quals representà monuments arqueològics Prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Organitzà i dirigí les expedicions arqueològiques més importants a Turquia Priene, 1895-99 Milet, Dídima i Samos, 1899-1911 Pèrgam, 1927, etc i en tingué cura de la publicació Estudià també els monuments de Petra i de la península del Sinaí i els palaus de Bizanci Fou director de la secció d’antiguitats dels Staatliche Museen de Berlín 1911-31 i president del Deutsches Archäologisches Institut 1932-36, i fundà el Pergamonmuseum de Berlín 1930

Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975

Especialitzat en l’arqueologia de la Gàllia romana i en l’estudi de l’art cèltic, fou director d’estudis a l’École pratique des Hautes Études 1946-80 i catedràtic d’arqueologia i història de la Gàllia del Collège de France 1964-82 Entre les seves publicacions cal destacar La vie quotidienne en Gaule pendant la paix romaine 1952, Les dieux de la Gaule 1976, Les Celtes 1977, Monnaies gauloises et mythes celtiques 1987 i De Lutèce oppidum à Paris capitale de France 1993 També dirigí la publicació en diferents volums de Recueilles d’Inscriptions Gauloises

Considerat un dels principals fundadors de l’etruscologia moderna, el seu mestratge a la Universitat de Roma entre el 1945 i el 1980 formà una escola d’arqueologia i protohistòria de gran prestigi La seva activitat científica i divulgadora al voltant de múltiples aspectes de les cultures etrusca i itàlica contribuïren a difondre-les internacionalment Dirigí les excavacions al santuari de Pyrgi i de la ciutat de Veies El 1949 fundà, amb Giulio Quirino, la revista Archeologia Classica i dirigí Studi Etruschi des del 1972, any en què fou escollit president de l’Istituto Nazionale di Studi…

Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions submarines a les…

Format al seminari vigatà, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal Ordenat de sacerdot 1896, restà absolutament vinculat a l’obra del Museu, del qual fou nomenat conservador el 1898 deixà descrits en les Memòries anuals del museu els objectes que anava adquirint constantment La finalitat de documentar-les li creà aviat un mestratge que s’estengué als camps de l’arqueologia, de l’art i de la història per la rigorositat del mètode que s’imposà en la interpretació dels fets La publicació de…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…