Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
aparell vocal

Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar…
aparell fonètic
Fonètica i fonologia
Qualsevol mena de mecanisme emprat experimentalment per tal de mesurar determinats trets de la fonació lingüística, entesa com a procés complex de transmissió oral.
Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf de raigs…
òrgan de fonació
Fonètica i fonologia
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d’emissions fòniques.
Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar
riòmetre
Astronomia
Aparell per a mesurar l’opacitat ionosfèrica relativa.
Es tracta d’un radioreceptor especialment dissenyat per controlar ininterrompudament el soroll còsmic emissió ràdio de fons que procedeix de l’espai exterior L’absorció d’aquesta radiació a les regions polars és molt sensible al flux de raigs còsmics de baixa energia generats al Sol, la qual cosa permet detectar les variacions en el flux d’aquests raigs
ullera meridiana
Astronomia
Física
Ullera astronòmica que té un moviment de gir al voltant d’un eix fix horitzontal orientat en la direcció E-W.
A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments…
heliòstat
Astronomia
Geologia
Tecnologia energètica
Dispositiu que consisteix fonamentalment en un mirall animat d’un cert moviment rotatori i que serveix per a dirigir els raigs del Sol en una determinada direcció, malgrat el moviment de l’astre en el firmament (celòstat).
És emprat en astronomia per a observar el Sol sense haver de variar l’orientació de l’aparell d’observació, en geodèsia per a transmetre senyals lluminosos a llarga distància i en les centrals solars per a concentrar els raigs del Sol en un punt o zona determinat on es troben els captadors
espectrobolòmetre
Astronomia
Aparell constituït per un espectròmetre i un bolòmetre, emprat per a mesurar la radiació estel·lar.
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla…
esfera armil·lar zodiacal
Astronomia
Aparell astronòmic format per dos o més cercles i constituït com una forma perfeccionada de l’armil·la
.
Permeté l’observació d’estels i planetes, i fins i tot les diferències de longitud i latitud celestes entre els planetes i els estels