Resultats de la cerca

El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar…

Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf de raigs…

Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar

Permet d’analitzar-ne els harmònics i d’expressar llur percentatge i nivell És format bàsicament per filtres de banda estreta Hom l’utilitza també en la investigació fonètica, i en aquest àmbit rep el nom de sonògraf

Es compon bàsicament d’un mirall disposat en un angle adequat respecte a un mànec que s’introdueix a la boca de l’informant

Més tard, Hermann von Helmholtz 1863 i Jean-Pierre Rousselot principi del s XX perfeccionaren aquest sistema

Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…

La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…

Figura d’un porter de la casa en la clau d’una porta del carrer de Sant Honorat ECSA – GSerra La definició inicial de l’edifici La casa de la Diputació del General o palau de la Generalitat a Barcelona es va constituir ben al principi del segle XV a partir d’uns albergs de l’extingit call jueu Passats nou anys de l’assalt del 1391, els diputats hi adquiriren una finca força notable, producte de transaccions i agregacions El conjunt que sorgia de la reparcellació de l’aljama tenia portal al carrer de Sant Honorat o de la Font del Call, on termenava pel sud-oest Al nord-est limitava amb el…