Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
dissimilació
Fonètica i fonologia
Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles.
S'esdevé en les formes populars juriol per juliol o bé en reduccionss abre per arbre Si ambdues realitzacions són contigües, hom proposa el terme diferenciació per a denominar aquest procés
espirantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una consonant oclusiva esdevé espirant.
consonantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.
En llatí ego > * eo > 'jo’
betacisme
Fonètica i fonologia
Procés de substitució de la fricativa labiodental sonora [v] per l’oclusiva bilabial sonora [b].
despalatalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment palatalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
desnasalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català cal suposar una etapa històrica on la vocal davant - n llatina en els noms havia d’ésser nasalitzada, com en francès, abans de restar final en singular llat pane < fr pain pẽ, cat pan pán → pã < pa pá
deslabialització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment labialitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català s’ha perdut l’element labial del grup k + w llatí en quid > que, quomodo > *quomo > com, etc, i del grup g + w germànic, com en werra > guerra
vocalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
Aquest procés tingué lloc sistemàticament en català antic a partir de les consonants b, ð, g implosives nave > ‘nau’, sede > ‘seu’ També té lloc quan s’exagera la velaritat de l fins a convertir-la en u *eu mau , en comptes d' el mal
refonologització
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic també anomenat transfonologització, que consisteix en un canvi de trets distintius dins una entitat fonemàtica.
Així, per exemple, l’oposició llatina entre les consonants /tt/ i /t/ intervocàliques s’ha reorganitzat a base de /t/ i /d/, com ara gutta > gota vīta > vida