Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
uvular
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació en la qual intervé, com a òrgan passiu, l’úvula, generalment en contacte amb el postdors de la llengua.
En català, poden ésser uvulars articulacions velars molt posteriors, com ku, gu
sonorització
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual una emissió fonemàtica sorda es torna del tot o en part sonora, normalment per contacte amb alguna articulació sonora veïna.
És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért
mediodorsal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per l’elevació del dors de la llengua fins a la part mitjana de la volta del paladar.
prepalatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció del dors de la llengua amb la zona anterior del paladar dur.
En català són prepalatals els fonemes š i ž
bilabiovelar
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabiovelars
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del so que participa, en la seva articulació i en els seus factors acústics, de les característiques dels sons bilabials i dels velars.
Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ mola , /ọ/ gola , /u/ lluç , /ẉ/ diuen
faringi | faríngia
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que té com a òrgan actiu l’arrel de la llengua i com a òrgan passiu la paret de la faringe.
consonant ejectiva
Fonètica i fonologia
Consonant, anomenada també recursiva i glotalitzada, l’articulació de la qual depèn d’una massa d’aire acumulada, durant l’oclusió, damunt les cordes vocals.
És pròpia de les llengües caucàsiques, africanes i ameríndies
sèrie anterior de vocals
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes vocàlics aguts l’articulació dels quals és produïda a la zona prepalatal i palatal de la boca, en tota mena de sistema.
En català té lloc quan el formant bucal és inferior en volum al formant faringi a causa de la posició avançada i elevada de la llengua, que determina un segon formant espectrogràfic superior als 1 500 cicles per segon, com en el cas dels fonemes |i|, |ẹ| i |e| del català S'oposa a la sèrie velar o posterior del mateix sistema
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Cadascuna de les lleis establertes a partir de la repetició d’un fenomen que té lloc en una articulació, en una zona i un temps determinats.
A partir de les bases establertes per Leskien i Schleicher, el grup dels neogramàtics formulà la teoria de l’obligatorietat i la universalitat de les lleis fonètiques Aquesta teoria fou combatuda sobretot pels dialectòlegs i els estudiosos de la geografia lingüística i la fonètica experimental
palatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur.
En català, són generalment palatal els fonemes š , ž , s , z , y , l , n, i en mallorquí també k i g Dins el vocalisme, s’aplica aquest terme a la sèrie anterior i , ẹ , ę