Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vocal fosca
Fonètica i fonologia
Vocal velar, gutural o posterior.
En català, afecta les vocals ǫ, ọ i u
cicle
Fonètica i fonologia
Unitat aplicada a la fonètica acústica que afecta l’amplitud i la freqüència dels sons.
Mesura l’interval de temps mitjà entre dues crestes consecutives d’un moviment oscillatori representat per una corba sinusoidal Rep també el nom de període o vibració doble
abreujament
Fonètica i fonologia
Tota mena de reducció fònica que, per diverses causes, pot sofrir un mot.
L’abreujament fonètic pot ésser qualitatiu , si desapareixen fonemes de la forma primitiva, com, per exemple, ràdio per radiofonia , o Cesc per Francesc o quantitatiu , si la reducció afecta un fonema, com quan hom pronuncia kulÉgi el mot collegi , per reducció del fonema lateral geminat
feix de correlació
Fonètica i fonologia
Relació opositiva de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics dintre un mateix sistema.
En castellà, l’oposició tensa/fluixa i interrupta/contínua determina feixos de correlacions de tres membres fonemàtics en l’ordre labial, dental i velar, si més no, per la reunió de tensa + interrupta p,t,k, tensa + contínua f,ϑ,x i fluixa + interrupta o contínua b,d,g
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
suprasegmental
Fonètica i fonologia
Dit del fenomen fònic que afecta més d’un segment o fonema, com ara l’accent, la quantitat o el to.
correlació
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic en virtut del qual es vinculen dues o més entitats fonemàtiques en relació amb un determinat tret pertinent.
Els membres són anomenats correlats Entre les més freqüents cal esmentar la melòdica , que hom troba, per exemple, en el vocalisme grec, on cada fonema ocupa un lloc segons els valors dels seus trets tonals, que canvien al llarg de la seva durada la correlació de timbre , que afecta la localització acústica dels fonemes vocàlics, com ara en català, on hi ha en la varietat central tres ordres palatal, medial i velar, que, en correspondència amb la correlació d’obertura, a base de quatre graus, diferencia tots els fonemes vocàlics la correlació de quantitat , per l’oposició de…