Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
harmonia vocàlica
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic —propi de certes llengües, com ara l’hongarès, el turc, etc—.
Pel qual el sistema vocàlic es compon de dos grups d’elements separats per una oposició distintiva de tipus obert/tancat, anterior/posterior, etc, de manera que en un moment només poden comparèixer elements vocàlics d’un dels grups respectius
gutural
Fonètica i fonologia
En fonètica articulatòria, dit de totes les emissions succeïdes al paladar tou, com ara [k] o [g].
El terme gutural és equivalent a velar
suprasegmental
Fonètica i fonologia
Dit del fenomen fònic que afecta més d’un segment o fonema, com ara l’accent, la quantitat o el to.
camp accentual
Fonètica i fonologia
Conjunt de posicions estructurals dins cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic
aparellat | aparellada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que pertany a una sèrie correlativa d’oposició fonològica bilateral, com ara de llarg/curt, sord/sonor, oclusiu/fricatiu, etc.
S'oposa al concepte de fonema correlatiu o correlat perquè aquest pot ésser membre d’una oposició multilateral, i al de no-aparellat quan es tracta d’un fonema no oposable bilateralment En català, com en totes les llengües, hi ha nombrosos fonemes aparellats p/b, p/f, p/m són aparellaments del fonema p en virtut d’altres tantes oposicions bilaterals
acuïtat
Fonètica i fonologia
Qualitat acústica dels sons que depèn de la freqüència de llurs elements constitutius; aquesta freqüència, en la parla, depèn de la velocitat de les cordes vocals i de la conformació dels ressonadors bucals.
La fonamentació en les vibracions vocals opera sobre els harmònics i determina l' altura musical , corba melòdica o entonació per exemple, l’oposició asseverativa-interrogativa surts ara/surts ara d’una mateixa frase en depèn D’altra banda, en fonamentar-se en el volum i forma dels ressonadors bucals, sembla que opera sobre els formants acústics i determina el timbre o qualitat acústica gradualment aguda o greu dels fonemes L’escala d’acuïtat de timbre en el vocalisme català seria, en virtut d’això, i de més agut a menys i, ẹ, ę, e, a, ǫ, ọ, u
dittologia sintàctica
Fonètica i fonologia
Realització d’un mot de dues maneres distintes segons el context formal, com és ara en el cas de bon i bo (bon cap i cap bo).
diferenciació
Fonètica i fonologia
Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contingus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.
Com ara, en castellà, l’evolució de /ǫ/ llatina vulgar fins a /wé/, i altres variants dialectals populu > * pob'lu > pueblo
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe