Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
laringoscopi
Fonètica i fonologia
Aparell inventat pel metge Manuel García (1805-1905) per a explorar des de l’exterior la laringe i, en especial, el moviment de les cordes vocals.
Es compon bàsicament d’un mirall disposat en un angle adequat respecte a un mànec que s’introdueix a la boca de l’informant
sonor | sonora
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals.
S'oposa als fonemes sords o tensos En la terminologia acústica, els fonemes sonors s’anomenen també fluixos, atès que l’energia articulatòria es distribueix entre la boca i la glotis En català, són sonores les vocals, les líquides i, entre les consonants, b, d, z, z, z, y, w, g
lateral
Fonètica i fonologia
Dit del so fricatiu que es caracteritza per una obertura lingual a un o, menys sovint, a tots dos costats de la boca.
En català, hi ha dos fonemes de realització lateral l i l lila, lloc
sèrie anterior de vocals
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes vocàlics aguts l’articulació dels quals és produïda a la zona prepalatal i palatal de la boca, en tota mena de sistema.
En català té lloc quan el formant bucal és inferior en volum al formant faringi a causa de la posició avançada i elevada de la llengua, que determina un segon formant espectrogràfic superior als 1 500 cicles per segon, com en el cas dels fonemes |i|, |ẹ| i |e| del català S'oposa a la sèrie velar o posterior del mateix sistema
apicoalveolar
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop o tocant l’alvèol superior de la boca.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicoalveolars s, z, n, r, l a vegades, són anomenats només alveolars
o
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quinzena lletra de l’alfabet català, anomenada o [pl os].
El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot…
consonants anteriors
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes no vocàlics i aguts, produïts per una interrupció articulatòria de so vocàlic a les zones del davant de la boca i oposats a les anomenades consonants posteriors o greus.
El català disposa dels fonemes |p|, |b|, |t|, |d|, |s|, |z|, etc, com a consonants anteriors
apical
Fonètica i fonologia
Dit de tot fonema l’articulació del qual exigeix normalment la intervenció activa de l’àpex o extrem anterior de la llengua en contacte o en constricció amb qualsevol indret de les zones avançades de la boca.
En català, són apicals els fonemes t , d , n , r , l , s , z
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
palatògraf
Fonètica i fonologia
Aparell principal emprat en la palatografia, que consisteix, modernament, en una sèrie de miralls regulables que il·luminen l’interior de la boca d’un informant per tal de fotografiar la zona de contacte que la llengua produeix en el paladar en una articulació donada.