Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bilabiovelar
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabiovelars
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del so que participa, en la seva articulació i en els seus factors acústics, de les característiques dels sons bilabials i dels velars.
Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ mola , /ọ/ gola , /u/ lluç , /ẉ/ diuen
glotalització
Fonètica i fonologia
Articulació en què hi ha una constricció de la glotis simultània a una constricció del conducte bucal.
labial
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis.
En les realitzacions vocàliques la característica es manifesta per la prominència labial, típica en català dels fenomens velars o posteriors ǫ, ọ, u En les realitzacions consonàntiques es manifesta per un contacte o una constricció entre els llavis bilabials p, b, b o entre un altre òrgan i els llavis labiodentals f, m, etc
j
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Desena lletra de l’alfabet català, anomenada jota [pl jotes].
La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…
labiodental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació realitzada, normalment, per un contacte o una constricció del llavi inferior amb les incisives superiors.
En català són f i m infern imférn
prepalatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció del dors de la llengua amb la zona anterior del paladar dur.
En català són prepalatals els fonemes š i ž
palatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur.
En català, són generalment palatal els fonemes š , ž , s , z , y , l , n, i en mallorquí també k i g Dins el vocalisme, s’aplica aquest terme a la sèrie anterior i , ẹ , ę
postdorsal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció del postdors de la llengua amb qualsevol zona, normalment posterior, del paladar, per exemple, en cub
.
velar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua.
En català són velars les vocals o’, ọ, u i les consonants k, g, w amb articulacions de l, sobretot implosives
postpalatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció entre el dors de la llengua i una zona posterior del paladar, com en les articulacions mallorquines de [k] i [g].