Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
canvi fonètic
Fonètica i fonologia
Modificació d’un fonema sense transcendència fonològica en el curs de l’evolució d’una llengua.
En la fonètica tradicional ha estat sovint un concepte que comprenia el que avui hom sol entendre per canvi fonològic La diferència que separa iš de š com a realitzacions normals del fonema / š / en moltes contrades del domini català és producte d’un simple canvi fonètic caixa káiše, káše, etc
canvi fonològic
Fonètica i fonologia
Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.
Les principals formes concretes d’aquesta alteració reben el nom de fonologització, desfonologització, transfonologització, coalescència i diversificació
afebliment
Fonètica i fonologia
Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema (o un grup de fonemes) perd part de la seva intensitat, to i, de vegades, timbre usuals, en donar-se algunes circumstàncies, com és ara la posició final en l’emissió fònica asseverativa ( relaxació
o relaxament
), la posició intertònica o, per a algunes consonants, la posició intervocàlica.
En l’evolució de les llengües, acostuma d’operar canvis sistemàtics exactu > exacte cerebellu > cervell radices > rel
diferenciació
Fonètica i fonologia
Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contingus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.
Com ara, en castellà, l’evolució de /ǫ/ llatina vulgar fins a /wé/, i altres variants dialectals populu > * pob'lu > pueblo
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe
escissió fonològica
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic en virtut del qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.
Segons el resultat, en pot sortir una fonologització, una transfonologització o bé una desfonologització Així s’explica l’evolució del fonema /k/ en llatí ortogràficament ‘c’, que ha donat en català solucions diverses CANTARE > cantar kIņtá CIVITATE > ciutat siutát
caiguda
Fonètica i fonologia
Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope
c
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…
desenrotllament
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una característica articulatòria d’un fonema determina, en accentuar-se, un nou fonema, generalment protètic, no justificat per l’evolució etimològica.
En català hi ha els casos d' octo > uit > vuit, ora > ora > vora, pel fet d’haver estat exagerat el caràcter labial de u , o En castellà es desenrotlla un so velar ortu > huerto → gwérto , ovu > huevo → gwébo en exagerar-se, per contra, la característica velar de u
assimilació
Fonètica i fonologia
Procés degut a l’economia evolutiva de cada llengua en virtut del qual un fonema exerceix la seva influència articulatòria i acústica sobre un altre, contigu o no, envaint-lo parcialment o totalment.
Alguns autors, com és ara Maurice Grammont, ha convertit la recerca i la tipificació d’aquests fenòmens en la tasca primordial de la investigació foneticofonològica, per la força aclaridora que mostren a determinar la dinàmica particular de cada llengua Entre totes les menes possibles d’assimilació que han estat classificades cal esmentar les següents progressiva, quan el fonema assimilador precedeix a l’assimilat rotunda > rodona regressiva, quan l’assimilador segueix l’assimilat bursa > bossa recíproca, quan és mútua entre dos fonemes factu > fait > feit > fet i, en un…