Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
nasalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.
Així, per exemple, en català, el fonema /e/, realitzat normalment com a no nasal sec sék pèl pél, es nasalitza en contacte amb nasal, sobretot anterior net n&~eot nen n&~eon
dentalització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una articulació no dental s’hi torna per influència d’una altra articulació dental veïna.
En català, n i l, normalment alveolars, es dentalitzen en contacte amb una dental següent per exemple, canta kánte, alta álte
postdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte de l’àpex de la llengua en una zona intermèdia entre els alvèols i les incisives.
En català, es dóna normalment, però no necessàriament, quan una dental va seguida d’una articulació posterior per exemple, tub enfront de tip
plosió
Fonètica i fonologia
Moment intermedi i més característic en la pronúncia d’un so consonàntic.
Normalment es produeix cap a la meitat de la seva durada Segueix la implosió i va, al seu torn, seguit de l'explosió
explosió
Fonètica i fonologia
Alliberament, normalment brusc, del corrent d’aire en una articulació qualsevol, sobretot consonàntica.
deslabialitzar
Fonètica i fonologia
Fer perdre (a una articulació) el seu caràcter normalment labialitzat en unes circumstàncies determinades.
despalatalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment palatalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
desnasalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català cal suposar una etapa històrica on la vocal davant - n llatina en els noms havia d’ésser nasalitzada, com en francès, abans de restar final en singular llat pane < fr pain pẽ, cat pan pán → pã < pa pá
deslabialització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment labialitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català s’ha perdut l’element labial del grup k + w llatí en quid > que, quomodo > *quomo > com, etc, i del grup g + w germànic, com en werra > guerra
k
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Onzena lletra de l’alfabet català, anomenada ca [pl cas].
La k llatina deriva directament de les escriptures gregues i itàliques Gairebé no presenta evolució de les formes originals Consta d’un traç vertical descendent, d’un de diagonal ascendent o descendent, NE-SW que arriba a mig pal vertical, i d’un altre de diagonal descendent NW-SE, que parteix de mig pal vertical El segon traç és el que ofereix més mobilitat pot ésser allargat amunt en certes cursives romanes més sovint torça la cabota superior cap avall rarament amunt en alguns tipus d’escriptura arriba a tancar-se en forma oval d’origen cursiu El traç vertical pot sobresortir per dalt o per…