Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
binarisme
Classificació pel mètode del binarisme dels fonemes oclusius catalans
©
Fonètica i fonologia
Mètode que consisteix a ordenar tots els trets distintius fonològics, i lingüístics en general, a feixos, que tendeixen a augmentar en progressió geomètrica, d’oposicions entre dos membres correlatius.
Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació binària si oposem les…
greu
Fonètica i fonologia
Segons Jakobson, dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
S'oposen als palatals i als dentals, anomenats aguts
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe
vocal cardinal
Fonètica i fonologia
Segons Daniel Jones, fonema vocàlic, les característiques articulatòries i acústiques del qual són ben definides dintre la llengua a què pertany.
En general, són cardinals les vocals palatals sense arrodoniment de llavis i, ẹ, ę i les velars amb arrodoniment u, ọ, ę, ultra la vocal medial a
intermedi | intermèdia
Fonètica i fonologia
Segons la terminologia anglosaxona, dit dels sons vocàlics que se situen entre els palatals i els velars.
La vocal neutra catalana, per exemple, n'és un cas
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol…
medial
Fonètica i fonologia
Dit del fonema realitzat a la part central de la cavitat bucal, com les vocals [a] i [ə] i les consonants palatals i dentals.
dens | densa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics palatals (tʃ, dʒ) i velars (k,g) i de les vocals obertes (ɛ, a, ɔ), que presenten la característica acústica d’agrupar els formants fonamentals a unes freqüències específiques, generalment baixes.
S’oposa a difús
c
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna…