Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
elisió
Fonètica i fonologia
Pèrdua de la vocal final àtona d’un mot davant un altre mot començat per vocal (l’ànima, per la ànima).
Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ
k
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Onzena lletra de l’alfabet català, anomenada ca [pl cas].
La k llatina deriva directament de les escriptures gregues i itàliques Gairebé no presenta evolució de les formes originals Consta d’un traç vertical descendent, d’un de diagonal ascendent o descendent, NE-SW que arriba a mig pal vertical, i d’un altre de diagonal descendent NW-SE, que parteix de mig pal vertical El segon traç és el que ofereix més mobilitat pot ésser allargat amunt en certes cursives romanes més sovint torça la cabota superior cap avall rarament amunt en alguns tipus d’escriptura arriba a tancar-se en forma oval d’origen cursiu El traç vertical pot sobresortir per dalt o per…
sibilant
Esquema fonètic de les sibilants catalanes segons A. Badia i Margarit
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.
En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge