Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tensió
Fonètica i fonologia
Qualitat de les articulacions tòniques que distingeix el moment articulatori culminant, entre la intensió i la distensió, dins un mot, una síl·laba o un fonema.
Es caracteritza per una major estabilitat i durada en la disposició dels òrgans implicats
amplitud
Fonètica i fonologia
Valor màxim d’una ona acústica en un semiperíode.
És un concepte correlatiu de la intensitat acústica i depèn directament, sobretot en sons vocàlics, de la tensió articulatòria
consonant geminada
Fonètica i fonologia
Consonant afectada pel fenomen de geminació.
Pel qual es formen dos moments successius de tensió separats per una distensió intermèdia que marca el límit sillàbic batlle bálle, espatlla espálllle, setmana semmáne, collegi kulléži, innoble innóbble
relaxat | relaxada
Fonètica i fonologia
Dit de l’expressió fònica emesa amb una tensió articulatòria inferior a la normal.
A nivell d’un enunciat asseveratiu, els sons relaxats compareixen típicament a l’últim sector, acompanyats d’un augment compensatori de durada Per oposició a so tens o tònic, equival també a àton
articulació
Fonètica i fonologia
Posició i moviments, actius i passius, globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió
base d’articulació
Fonètica i fonologia
Denominació del conjunt d’hàbits articulatoris que conformen la pronúncia característica d’una llengua.
Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’apropa, per contra, a l’…
anticipació articulatòria
Fonètica i fonologia
Tendència dels òrgans de fonació a adoptar, durant l’emissió d’un fonema, les condicions favorables de posició, tensió i moviment del fonema següent en tot tipus de seqüència fònica.
distensió
Fonètica i fonologia
Tercera fase de l’emissió fònica dels fonemes en què els òrgans articulatoris tendeixen al repòs relatiu, si segueix pausa, o a la posició típica de la primera fase intensiva del fonema següent, amb la qual té molt sovint trets comuns d’ordre articulatori i acústic (tensió).