Resultats de la cerca

Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades

Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu obres d’un…

Fill del músic i compositor Honorat Vilamanyà i Serrat i de la poetessa Mercè Sala i Vidal, amb només onze anys s’installà a Mataró 1954 amb la família Estudià dibuix, modelat al natural i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja de Barcelona Durant dos anys treballà al taller de l’escultor Josep Viladomat i completà la seva formació al Cercle Sant Lluc i al Reial Cercle Artístic Les seves tècniques preferents eren la terracota, el bronze i la pedra, tot i que també explorava materials contemporanis La seva producció artística evolucionà de la figuració…

Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona Llotja, es dedicà primer a la pintura i al dibuix abans d’iniciar-se en la pràctica de l’escultura La transició a la tridimensionalitat sorgí de manera natural tot cercant donar volum a la forma plana La seva obra escultòrica, amb pocs canvis estilístics, s’inscriu en el constructivisme d’avantguarda Es caracteritza per una abstracció austera, de formes primàries i superfícies depurades Utilitza materials duradors, generalment planxes de ferro de poc gruix, soldades entre si, en les quals el buit i el ple estableixen un diàleg íntim La…

Abandonà la formació de tècnic dental per a cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts i d’escultura en el taller de Fritz Wotruba fins el 1957 El 1960 feu la seva primera exposició individual i el 1964 representà Àustria a la Biennal de Venècia Del 1971 al 1989 exercí la docència en acadèmies d’art a Stuttgart, Hamburg i Berlin El 1989 s’establí definitivament a Viena, on fou professor a la Universitat d’Arts Aplicades, i exercí també com a escenògraf d’òpera i teatre A mitjan dècada dels anys seixanta conegué directament persones amb transtorns mentals greus que influïren de…

Estudià a Barcelona Associat amb Francesc Pérez d’Olaguer, fundà 1921 l’empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923 Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys En retirar-se Pérez 1923, fundà l’empresa Ricart, que posteriorment 1928 es fusionà amb l’empresa España per fabricar cotxes en petites sèries que immediatament guanyaren curses arreu on participaren juntament amb Felip Batlló, dirigí la fàbrica d’automòbils Ricart-España El 1936 passà a la Società Alfa Romeo, a Milà, on, com a…

Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren progrés de…