Resultats de la cerca

El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al…

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 —…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan…

Guillaume I Coustou Lió 1677 — París 1746, nebot i deixeble de Coysevox, és l’autor dels cavalls de Marly 1745, actualment a l’entrada dels Camps Elisis, a París Guillaume II Coustou París 1716 — 1777, fill de l’anterior, treballà a les possessions reials de Versalles, Crécy, etc Mausoleu del delfí i la seva dona a la catedral de Sens Nicolas Coustou 1658 — París 1733, germà de Guillaume I, treballà al Trianon, a Versalles i a Marly Collaborà a la decoració externa dels Invàlids i a la Pietat presbiteri de Notre-…

Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici…

Antoine Juste Cabignano, Toscana 1479 — Tours 1519 esculpí els apòstols per a la capella del cardenal d’Amboise a Château Gaillon 1508-09 el 1514 començà els baixos relleus del sepulcre de Lluís XII i d’Anna de Bretanya El seu germà Jean I Juste San Martino a Mensola, Toscana 1485 — Tours 1549 féu les estàtues reials agenollades i les jacents Juste de Juste Tours 1505 — 1559, fill d’Antoine, féu els apòstols i les virtuts per a la mateixa tomba i decorà la Gran Galeria de Fontainebleau a les ordres de GBRosso Jean II Juste Tours…

Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448

Feu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, collaborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i feu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona

Pau Forment treballà amb els seus dos fills en el retaule de Montaragó 1495 i en el retaule de les clarisses de la Puritat de València 1505, Museu de Belles Arts de València Els seus fills Damià Forment i Onofre Forment feren conjuntament el retaule de la capella dels Argenters de la catedral de València L’estil, tot i que apunta detalls renaixentistes, és d’estructura gòtica