Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Domènec Mora
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona El 1864, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on residí fins 1877 Hi feu talles, grans escultures allegoricoornamentals Comerç , Indústria , Banca i Agricultura , a la façana de l’ara enderrocada Borsa de Comerç i altres obres independents Del 1876 data una de les seves obres més conegudes Una víctima de la guerra civil , al Museo de Bellas Artes de Montevideo, que fou destinada a l’Exposició de Filadèlfia Altres obres importants són Gaucho borracho , Gaucho oriental i fonts i ornaments per vàries viles Utilitzà sobretot la fusta…
Domènec Rovira
Escultura
Escultor.
Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar 1639 donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés 1639 i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures 1641 Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Llavaneres, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant…
Joan Pedragosa i Domènec
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dissenyador gràfic i escultor.
Estudià dibuix i estètica industrial Collaborà amb diverses agències de publicitat de Barcelona Féu una estada al Conseil de Publicité Ralph MChavannes, a Lausana 1960-62 Membre fundador de Grafistes Agrupació FAD El 1962 s’installà definitivament a Barcelona, on obrí estudi propi Professor de grafisme a l’escola Massana 1965 i de mètodes de realització i de coneixement del volum a l’Escola Elisava 1968 El seu treball manifesta una clara influència racionalista, quasi matemàtica, enriquida per dibuixos i textures de fantasiosa concepció Fruit d’una constant evolució, inicià la seva obra…
Domènec Fita i Molat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultor, pintor, dibuixant, vitraller i ceramista.
Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958 Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…
Domènec Talarn i Ribot
Escultura
Escultor.
Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell carrer de Jerusalem, a les Escoles Pies de Sant Antoni Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre Era pessebrista militant i fundador de l’antiga…
Niccolò dell’Arca
Escultura
Escultor italià, anomenat també Niccolò da Bari
.
Treballà a Bolonya, on féu el Sant Sepulcre 1463 església de Santa Maria della Vita, obra de terra cuita en la qual hom veu clares influències nòrdiques, la Madonna di Piazza Palazzo Publico i l’arca de sant Domènec 1569 església de San Domenico, començada per Nicola Pisano, obra que li donà el nom i la fama El seu estil, de tècnica admirable, és molt sensible a les influències
Tomàs Vicent Sanxis
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Munyós Treballà a València i després s’establí a Madrid, on fou escultor de Carles II És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l’església d’aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec El seu fill, Marià Sanxis , fou també escultor
Miquel Llavina
Escultura
Escultor.
Documentat entre el 1660 i el 1703 Gendre de Domènec Rovira, treballà amb ell en el retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena a l’església de Figueres 1665 El 1678 fou, a Barcelona, un dels instigadors de la creació del nou gremi d’escultors Treballà al Coll Selva, Vilanova i la Geltrú i Barcelona Hom l’identifica amb un dels principals projectistes de la façana de la seu de Girona 1680, citat sovint amb el cognom de Gavina
Juan Martínez Montañés
Escultura
Escultor barroc.
S'establí a Sevilla, on dugué a terme quasi tota la seva producció, molt abundant, basada en l’estudi del natural Una execució acurada i harmoniosa i unes expressions contingudes, no gens efectistes, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre per la moderació Cal esmentar-ne Sant Cristòfor 1597 església del Salvador, Sevilla, el Crist de la Clemència 1603 catedral de Sevilla, el Sant Domènec penitent 1605 Museo de Santa Cruz, Sevilla, el retaule de San Isidoro del Campo, a Santiponce 1609, una part del retaule de San Miguel, de Jerez 1617, i la Immaculada ,…
Francesc Grau
Escultura
Escultor, fill de Joan Grau, amb qui col·laborà sovint.
Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover 1676, desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona 1678-97 Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona 1682, traçat tot per fra Josep de la Concepció Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona 1688 El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat