Resultats de la cerca

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus autores i Noticia…

Josep Ratés , escultor, collaborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l’execució d’una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1647 amb Joan Aldabó collaborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar 1633 El seu fill Josep Ratés i Dalmau Barcelona s XVII — Madrid 1684, introductor del barroc italianitzant, es traslladà a Madrid vers el 1674 casat amb Teresa Elias, vídua de Josep de Xoriguera, s’associà amb el seu fillastre Josep Simó, amb qui executà 1674 el retaule de l’església madrilenya de Montserrat desaparegut el 1903, segons…

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera o Churriguera…