Resultats de la cerca

Fou introductor del gòtic de l’Illa de França a Castella Per encàrrec d’Alfons VIII féu la capçalera i el cimbori de la catedral d’Àvila ~1170 Acabà la basílica romànica de Sant Vicenç d’Àvila, amb voltes d’encreuament d’ogives Esculpí l’apostolat d’aquella mateixa basílica, en un estil ja gòtic, i també el sepulcre dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta

Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les…

Treballà gran part de la seva vida a Roma La Fe fulminant la Idolatria església del Gesù i sepulcre de la reina Cristina de Suècia basílica de Sant Pere del Vaticà De retorn a França 1705, collaborà en la decoració de Versalles i Marly

La seva obra s’inscriu en l’estètica barroca de GLBernini, bé que algunes de les seves figures presenten un intens dramatisme allunyat de la teatralitat de les del seu mestre Cal esmentar les estàtues d’Apòstols 1708-18, a Sant Joan del Laterà, i el monument a Gregori XIII 1725, a la basílica vaticana

Repartí la seva activitat artística entre Roma i Nàpols 1452-60 A Nàpols collaborà en l’arc triomfal d’Alfons el Magnànim de la porta del Castell Nou d’aquesta ciutat També fou autor, entre altres obres, de les estàtues de sant Pere i sant Pau de la basílica de Sant Pere del Vaticà

Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere