Resultats de la cerca

Format a València i actiu a Madrid, inicialment realitzà decoracions murals La seva última producció consistí en la manipulació de figures humanes, recobertes amb estuc cercant la suggestió eròtica

Es formà a Venècia al taller de JSansovino Autor d’un Sant Joan Baptista 1550, San Zaccaria, Venècia i de decoracions en estuc Scala d’Oro del Palazzo Ducale de Venècia Treballà amb Palladio i amb Il Veronese en diferents obres d’ornamentació Villa Barbao 1565, Maser El seu estil es caracteritzà per l’elegància i el refinament típicament manierista, que recollí de la cultura figurativa florentina i romana Sant Jeroni 1569, església de Santa Maria dei Frari, Venècia

De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz

Residí des del 1910 a Sabadell, on inicià la seva formació, que prosseguí a Barcelona —Llotja 1925-28— i a París, amb Despiau 1930-31 Exposà, sol, a Barcelona el 1936 Feu monuments —Gimeno, Sardà i Salvany, Clavé—, mausoleus, relleus i imatges religioses a Sabadell, i també decoracions al fresc A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui collaborà en les seves últimes obres La seva obra, ben representada pel conjunt decoratiu de Sant Salvador, a Sabadell 1959, es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d’un cert popularisme…

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la…

Anà a París 1911-14, on féu el seu primer quadre abstracte Tornà, amb el seu germà Naum Gabo, a Moscou i signà el Manifest Realista 1920, de tendència constructivista El 1922 ambdós deixaren Rússia i s’establiren definitivament a París, on realitzaren en collaboració les decoracions del ballet La Chatte de SDiaghilev Pevsner obtingué el segon premi del Salon des Réalités Nouvelles 1946 pel seu Monument al pres polític Les seves escultures són formes en expansió constant a partir de superfícies de torsions simètriques, en les quals la llum fa un paper important Tot això suposa la…

Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la UNESCO, París i…

Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins,…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…

Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco Fou mal alumne en els primers estudis Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s’establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d’Antoni Caba La Primera Comunió figurà a l’Exposició de Belles Arts del 1896 Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4 Ciència i Caritat obtingué menció honorífica a l’Exposició Nacional de Madrid del 1897 La seva activitat es diversificà en acadèmies,…