Resultats de la cerca

Nebot d’Aristides Maillol, residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S'installà a París, el 1889, i féu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i féu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres

Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles

Amic de joventut i collaborador d’Antoni Gaudí, esdevingué l’ajudant essencial en l’obra de la Sagrada Família, on era cap de l’equip d’escultors, i feu, dins l’extremat realisme exigit per l’arquitecte, diverses obres, moltes de les quals emmotllades de models naturals El seu fill Joan Matamala i Flotats Gràcia 1893 ― Barcelona 1977, net i deixeble de l’escultor Joan Flotats, es formà també a Llotja 1910 Treballà d’aprenent a l’obrador del temple de la Sagrada Família, i en morir el seu pare acabà la part escultòrica de la façana del Naixement Sobresortí com a retratista, i feu…

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real Carles IV li encarregà 1790 alguns grups per al seu famós Pessebre són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El…

Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i…

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…

Passà per Llotja i fou aprenent de Manuel Fuxà Signant Jacobus Sabartés escriví proses i poemes i collaborà a Joventut El 1901 exposà escultures de caps d’infant a la Sala Parés Assidu d’Els Quatre Gats, formà part del grup de Pablo Picasso , que coneixia des del 1899 Hi mantingué tota la vida una forta amistat i hi restà indissolublement vinculat a partir del 1935 El 1904 anà a Amèrica i s’establí a Guatemala, on s’integrà al cercle d’intellectuals i artistes fins el 1927, que marxà definitivament del país Publicà articles a El Comercio , del qual fou director, Diario de los…

Contràriament a Fídies, realitzà la major part de les obres per encàrrecs de particulars grecs, principalment provinents de l’Àsia Menor i del Peloponès, bé que treballà quasi sempre a Atenes Hom li atribueix més d’una quarantena d’obres, algunes de les quals han pogut ésser reconegudes gràcies a còpies romanes posteriors Dins la seva obra de joventut, l’anomenat Sàtir coper conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior De marbre i dedicat a Tèspies féu…

Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per a l’…