Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual…

Es traslladà a París, el 1911, on conegué FApollinaire i els cubistes El seu art, fet d’estilitzacions segons l’esperit cubista, realitzà la figura humana sense apartar-se del realisme Dona ajupida 1924, Musée Nationale d’Art Moderne, París Destruït pels nazis el seu taller el 1942, s’installà novament a París el 1945 i creà una escultura de formes allargades, gràcils i elegants

Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid

Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves…

S'establí a Londres, on esculpí divuit estàtues per a la British Medical Association 1907 que són l’inici del seu estil propi A París executà el monument tombal d’Oscar Wilde, al cementiri del Père Lachaise 1911, i rebé les influències de Rodin, Picasso i Brâncuşi i de les arts negres i polinèsies Novament a Londres, participà en el grup vorticista i, amb el seu realisme, renovà l’escultura acadèmica anglesa La seva obra, freda i grandiloqüent, alternà l’estilització amb la utilització de formes massisses fou també retratista Obres La Visitació 1926, Tate Gallery, Londres, La…

Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de …

Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de…

Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26…

Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de…

El 1477, any que renuncià al dret de ciutadania de Nuremberg, on residía, i s’establí a Cracòvia, on desenvolupà una meritòria activitat En l’estil cracovià, una variant del gòtic bàltic, féu un considerable nombre d’obres Retaule de la Mare de Déu 1489 Kósciól Mariacki, de fusta policromada Tomba de Casimir IV de Polònia 1492 catedral del castell de Wawel, de pedra El 1496 s’establí novament a Nuremberg, ciutat de la qual fou expulsat definitivament el 1525 per motius politicoreligiosos Durant aquest període la seva obra traduí en formes marcadament expressionistes, gairebé…