Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…

Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers a Mallorca, formaven part 1578 de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en collegi amb els pintors el 1657 A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 confraria d’escultors, arquitectes i entalladors, que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la…

Pertanyia a una família de retaulers El seu avi Segimon Pujol Gurb 1672 - Folgueroles 1759 fou l’autor de diversos retaules com el de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres de Berguedà 1704, el de la Mare de Déu de Coaner 1716, el del Roser de Matamargó 1730, fet amb la collaboració del seu fill Francesc Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1702 - Folgueroles 1785, i el del de Santa Maria de Folgueroles 1735 fet amb la collaboració del seu fill homònim, Segimon Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1710 - Folgueroles 1745, pare de Josep Pujol i Juhí La primera notícia sobre Josep Pujol i Juhí com a…

Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà Les seves primeres escultures daten del 1947 són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra El 1954 féu les primeres obres abstractes — Personatges que no volen ser figuratius — , exposades individualment al Museu Municipal de Mataró Des d’aleshores es…

Biografia Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953 Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a  cuiner, ofici que exercia amb competència Residí un parell d’anys a Sarrià com…

Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…

Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà…

Fill d’un granger Treballà amb l’imatger Pau Figueres i el 1910 ja guanyà un premi local El coneixement d’unes obres de Casanovas encaminà la seva visió estètica Installat a Barcelona 1915, treballà amb el marbrista Bechini i estudià a Llotja El 1916 féu la seva primera exposició individual, al Centre de Lectura de Reus, on tornà a exposar el 1917 Gràcies al mecenatge d’Evarist Fàbregas i Pàmies treballà a Barcelona Pensionat pel Cercle Artístic el 1921, viatjà a Londres i a París, on l’impressionà l’art antic dels museus Relacionat amb els Evolucionistes, exposaria amb ells des del 1923…