Resultats de la cerca

Forma part del complex museístic del palau de la Porte Dorée, que inclou també les exposicions del mateix palau i l’Aquarium Tropical És el primer museu en el seu gènere i té per objectiu reconèixer i donar valor al paper dels immigrants en la societat francesa i presentar la història de la immigració en els dos darrers segles Juntament amb l’exposició permanent, organitza exposicions temporals temàtiques relacionades amb la immigració a França Obert el 2012 a partir de la Cité Nationale de l’Histoire de l’Immigration, fou inaugurat oficialment el 2014 El canvi de…

Inicialment hom escollí, per allotjar-lo, el palau Aguilar del carrer de Montcada Posteriorment, amb els donatius rebuts de l’artista a la mort de Sabartés 1968, que incloïen la sèrie Las Meninas , i amb el llegat d’obres custodiades per la família Picasso 1970, el museu fou ampliat amb l’annexió, el 1970, del palau del Baró de Castellet L’any 1986 hom hi annexà encara el palau Meca La primera planta d’aquest palau és dedicada a exposicions temporals a l’entorn de Picasso o els seus contemporanis Klee, Braque, etc Els fons del museu constava…

Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a PLescot i JGoujon 1546 la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, JLemercier i LLe Vau acabaren el Pati Quadrat, i ChPerrault féu la columnata ChPercier i PFontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el Segon, el palau…

Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’escola de Sitges…

Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…

Està constituït per la suma de dos museus anteriors, el Museu Nacional d’Història de la Xina, que a la vegada és successor de l’anterior Museu d’Història de Pequín i que té uns orígens que es remunten al 1912, i el Museu Nacional de la Revolució Xinesa, inaugurat el 1961 El 2011 s’inaugurà una gran ampliació i remodelació del conjunt museístic, de manera que es configura com el museu més gran del món, amb 191900 m 2 , i el més gran exponent de la història, la cultura i l’art xinesos

Fou organitzat i dirigit per J Amorós 1931-57 que el dotà de sis sales d’exposició i d’installacions per a investigació L’any 1948, el Gabinet era installat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina El 1986, perduda pràcticament la seva projecció pròpia, havia passat a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Posteriorment, passà a…

El seu fons procedeix en part de l’antic museu creat a París per Alexandre Lenoir el 1795 per recuperar restes arquitectòniques dels monuments destruïts a conseqüència de la Revolució Francesa del 1789, que tancà les portes l’any 1816, i en part d’un segon museu dels monuments fundat el 1879 per Eugène Viollet-le-Duc, que aplegava maquetes, motlles i reproduccions de les obres mestres del patrimoni arquitectònic francès Aquest segon museu s’installà primer al convent dels Petits Augustins i després al Louvre, a l’antic Palau del Trocadero i finalment al Palau de…

Fou iniciat per Charles Deering , en comprar, el 1910, l’antic hospital de la vila amb la intenció de convertir-lo en residència museu Dirigí les obres Miquel Utrillo , que en féu un dels exemples més complets d’arquitectura noucentista El 1921, per desavinences amb Utrillo,  Deering s’emporta les colleccions d’art del museu El 1932 Joaquim Folch i Torres  llogà als descendents de Deering el Palau de Maricel per tal de convertir-lo en una ampliació del  Cau Ferrat, El  i expandir-ne les colleccions artístiques El 1933 installà la Collecció de forja de la Junta de Museus, com a…

Té l’origen en les adquisicions de teixits que l’Ajuntament de Barcelona inicià el 1883 per fer un fons monogràfic, que vers el 1950 es convertiren en la secció de teixits del Museu d’Art de Barcelona L’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de la Santa Creu El 1969, amb la incorporació de la collecció de Manuel Rocamora, naixé el Museu d’Indumentària-Collecció Rocamora, al palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada El 1982 el Museu Tèxtil i el d’Indumentària s’unificaren, i el conjunt s’enriquí amb el Museu de les Puntes, que n'esdevingué una secció L’any…