Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
agricultura biodinàmica
Agronomia
Agricultura que, partint de la concepció de la unitat d’explotació agrícola com un sol organisme, recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d’elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Començà el 1924, com una aplicació dels principis de l’antroposofia de Rudolf Steiner Les objeccions a l’agricultura biodinàmica se centren en el fet que es poden obtenir resultats similars simplement amb l’agricultura orgànica i, a més, en què les preparacions que es fan servir, per exemple per a obtenir adobs, no estan basades en la ciència sinó en l’antiga alquímia o la geomància La forma adjectiva biodinàmica està formada sobre els ètims grecs bíos ‘vida’ i dýnamis ‘força’, en referència a l’energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica per assegurar la salut del…
compostatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus són remoguts…
agrari | agrària
Agronomia
Conjunt coordinat de treballs i de tècniques de producció utilitzats per a obtenir els millors rendiments possibles del sòl.
Les tècniques emprades són molt diverses de conquesta del sòl rompudes, sanejament, creació de bancals, etc de millorament del sòl adobs, rectificacions edàfiques, regatges de treball del sòl forces motrius i utillatge i de tractament de cultius successió, coexistència, rotació, etc Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l’espai i en el temps Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups sistemes agraris autàrquics , encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a…
regatge
Agronomia
Acció de fornir aigua a un terreny de conreu, per tal de millorar-ne la producció, assegurar la constància i la regularitat de les collites en les zones de pluges irregulars.
Així com també permetre collites durant les secades, afavorir els terrenys àrids, permetre conreus molts exigents d’aigua en terrenys relativament secs, etc El regatge, que és una de les tècniques agrícoles més antigues, pot ésser estacional o permanent, segons que sigui efectuat en les estacions seques —i depèn tant de la durada d’aquestes estacions com de l’abundància d’aigua— o durant tot l’any El sistema de regatge emprat en cada conreu depèn de les necessitats del conreu, de les característiques del terreny especialment el pendent així com de la seva natura, i del clima En clima desèrtic…
agricultura ecològica
Agronomia
Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d’un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Combina les tècniques de conreu tradicionals rotació de conreus, conreus intercalats, etc i les tècniques modernes En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi plaguicides sintètics, ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament OMG i els seus derivats Per tal de gestionar adequadament el sòl, la producció…
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…