Resultats de la cerca

També són emprats sistemes de calor artificial Són famoses les panses de Màlaga i les de Corint Als Països Catalans, l’elaboració de panses és testimoniada al s XIV a moltes comarques vitícoles, del Camp de Tarragona cap al sud Sembla, però, que ja al s XV s’inicià un procés de concentració al sector oriental de la Serralada Prebètica, centrada en el cap de la Nau El procés d’assecament seguit de l’escaldament i de la lleixivada tenia lloc en els típics riuraus riurau, que han arribat a caracteritzar el paisatge de la Marina, l’Alta sobretot La competència que a les “panses de Dénia” o “…

És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la daurada o…

Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el vent dominant…

Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació, aquesta darrera,…

També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…

Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants orgànics En…

El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…

El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds…

De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…

Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…