Resultats de la cerca

Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758 Les iniciatives per a artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou gaire eficaç Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765

Llicenciat en medicina a París 1861, on s’interessà especialment per les plantes medicinals, posteriorment estudià a les universitats alemanyes de Heidelberg i de Fribourg-en-Brisgau, on se centrà en l’estudi de monocotiledònies i líquens El 1869 fou nomenat professor de botànica a la Universitat d’Estrasburg, i el 1872, de la de Nancy Ben aviat entrà en contacte amb la regió vinícola de Bordeus, on la filloxera Phylloxera vastatrix causava molts danys Traslladat a Bordeus 1876, fou el primer en concebre la possibilitat d’empeltar les varietats europees sobre portaempelts americans que són…

El 1971 passà, juntament amb altres organismes, a formar part de l’Instituto para la Reforma y el Desarrollo Agrario IRYDA

Aquest organisme rebia les terres expropiades segons la dita llei i n'organitzava la distribució entre els camperols, que podien decidir-ne el règim d’explotació

Fou fundat el 1966

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

Des del 1980 publica Quaderns Agraris És una filial, adscrita a la Secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans

Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT, especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza gener del 1934 Desencadenà la primera vaga general camperola del país 1-20 de juny de 1934, que la deixà exhausta Refeta ràpidament en els…

Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre altres, el…

El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya El 1983 la seva producció fou de 3710 t de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca