Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
agricultura urbana
Agronomia
Agricultura que es desenvolupa en àrees urbanes o àrees d’influència urbana.
Inclou l’activitat agrícola en sentit ampli, és a dir, la producció agropecuària, l’aqüicultura, l’horticultura, la silvicultura i, en general, la gestió dels espais verds Fins fa molt poc, l’activitat agrària s’associava quasi exclusivament al medi rural és el que es coneix com a agricultura rural De tota manera, el creixement cada cop més important de les ciutats fa que l’agricultura desenvolupada en el medi urbà o a la seva rodalia sigui cada cop més destacable
dessalatge
Geografia
Agronomia
Acció de dissoldre o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny, com els que se solen donar en regions de clima àrid o semiàrid, vora la mar o vora un llac salí, els quals són poc favorables als conreus.
Es fa normalment amb regatges intensius i continuats durant un cert temps fins que en desapareix la salinitat Els terrenys salins del pòlders, per exemple, esdevenen, amb el dessalatge previ, àrees d’una fertilitat remarcable
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
diflubenzuron
Química
Agronomia
Insecticida del grup de les benzoïl-urees que actua com a regulador del creixement dels insectes i que inhibeix la formació de quitina en ser ingerit.
És autoritzat en conreus de xampinyó i fruiters Hom també l’utilitza en àrees forestals i jardins i en el control de mosquits en aiguamolls Catalogat com de baixa perillositat per a l’home i per a la fauna terrestre i aqüícola, el seu termini de seguretat és de 30 dies, però solament en fruiters Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa i la formulació final del producte
malation
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida d’aplicació foliar o al sòl, actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, vinya, cereals, cotó, arròs, plantes d’horta i ornamentals, pastures i àrees forestals Hom també l’aplica en tractaments de postcollita, en la desinsectació de graners i magatzems i en la desinfecció de llavors i tubercles, per a sembra i consum, de cereals i de lleguminoses Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 7 dies en general Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota…
Bacillus thuringiensis
Biologia
Agronomia
Insecticida d’origen biològic constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves d’insectes.
El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta matèria…
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…
Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro i del Blat
Agronomia
Organisme fundat l’any 1966 que té la seu a Ciutat de Mèxic.
El seu objectiu és conduir la investigació del blat de moro, i se centra particularment en la producció d’aliments en el món en vies de desenvolupament Promou i coordina tests i intercanvis de germoplasmes a nivell internacional Ajuda els països poc desenvolupats a millorar la qualitat i l’estabilització del blat de moro, i també a augmentar-ne la producció Treballa per fer que la tecnologia i la política agrària segueixin un esquema coherent amb diverses condicions nacionals Condueix la recerca en producció i creixement de plantes i opera en el banc de germoplasmes Recopila estadístiques i…
desboscament

Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns pobles primitius…
Centre Internacional per a la Recerca Agrícola en les Zones Seques
Agronomia
Organisme internacional dedicat a la recerca agrícola, fundat el 1977 i amb seu a Alep (Síria).
És un dels tretze centres coordinats en el Grup Consultiu Internacional sobre Recerca Agrícola CGIAR La seva funció principal és la de desenvolupar l’agricultura en zones seques de clima mediterrani, en zones poc productives i en regions on hi ha dèficit d’aliments Els seus membres són especialistes que estan compromesos a incrementar la productivitat agrícola en els països en vies de desenvolupament del nord d’Àfrica i de l’oest d’Àsia Els objectius que persegueix són el funcionament com a centre internacional que faciliti la investigació en conreus de civada, llentilles, faves i llegums —…