Resultats de la cerca

Prové de l’Índia, però el seu conreu és molt antic És un cereal dels més importants, que serveix per a fer pa i per a aliment del bestiar en verd, és planta farratgera Pel seu valor nutritiu és un component important de la dieta alimentària, juntament amb la melca, en àmplies zones d’Àsia, Rússia i l’Àfrica occidental En canvi, a l’Europa occidental i als EUA hom l’empra només com a farratge, amb un conreu com més va més escàs

La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat, que hom suposa que el pa corrent als…

La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…

N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet…

Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de…

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…

El consum de cereals L'augment del consum de cereals també inclou el consum indirecte a través dels productes carnis © Fototecacat A la campanya agrícola 2011-12, la producció mundial de cereals va ser de 2,3 gigatones 10 9 tones, lleugerament superior a la de la campanya anterior Aquest valor correspon aproximadament al consum total, de manera que les reserves mundials es van mantenir en 0,5 gigatones un 20% del consum anual El comerç internacional va representar un 13% de la producció total, xifra lleugerament superior a la de les campanyes anteriors Els cereals són la font bàsica d’energia…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…