Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
màquina de batre
Agronomia
Màquina per a fer la batuda de cereals i llegums.
Consisteix generalment en un bombo fix i un trill dotat d’un moviment de rotació, coaxials, proveïts de pues rígides o flexibles, entre els quals hom fa passar els cereals o llegums la palla i el gra, se separen després mitjançant garbells vibradors i ventadores la palla i el boll són vehiculats per un corrent d’aire cap a l’exterior el gra és netejat per un altre corrent d’aire i ensacat, i les mitges espigues són reincorporades al procés Les màquines de batre són emprades d’ençà de la segona meitat del s XVII El 1788 Andrew Meikle en patentà la primera de bombo i trill, de funcionament…
evapotranspiració del conreu
Agronomia
Pèrdua d’aigua per unitat de superfície conreada causada per l’evaporació directa d’aigua del sòl i per la transpiració del conreu.
La major part de l’aigua transpirada pel conreu es perd pels estomes Tant la transpiració com l’evaporació directa depenen de l’arribada d’energia solar, del gradient de pressió de vapor i del vent Per tant, la radiació solar, la temperatura de l’aire, la humitat de l’aire i el vent s’han de tenir en compte per a estimar l’evapotranspiració però també cal considerar el tipus de conreu, la disponibilitat d’aigua i la gestió del sistema Com més gran sigui la superfície foliar més gran serà la transpiració i menor l’evaporació, ja que la intercepció d’energia de la part aèria del conreu serà…
compostatge

Compostatge amb putrefacció aeròbica natural: 1, receptacle d’escombraries; 2, cinta transportadora; 3, trituradora de martells; 4, canal dosificador; 5, tambor magnètic; 6, trituradora fina; 7, cinta transportadora; 8, tamís vibrador; 9, regulador; 10, mesclador; 11, tanc de fangs; 12, bomba; 13, compost fresc; 14, residus del tamisatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus són remoguts…
ensitjament
Agronomia
Acció i efecte d’ensitjar.
En l’ensitjament el producte és conservat en forma de grans masses comprimides fora del contacte amb l’aire, i produeix, així, una sèrie de fermentacions anaeròbiques que n'afavoreixen la conservació i el fan més assimilable
fenificació
Agronomia
Procés d’assecament del farratge verd.
L’herba farratgera és dallada i deixada assecar a l’aire lliure, escampada al mateix camp o recollida en gavells o en aparells de dessecació L’assecament ha d’ésser ràpid, per tal d’evitar-ne la putrefacció o la fermentació
màquina ventadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a ventar el gra.
Es basa en la diferència de pes o de volum existent entre el gra i les impureses que conté En la ventadora, el gra que hom vol netejar és garbellat en uns garbells adequats i sotmès, alhora, a un corrent d’aire que arrossega les impureses més lleugeres que aquell Sol formar part de la màquina de batre
sòl sorrenc
Agronomia
Sòl amb una proporció de sorra de l’ordre del 60-80%.
Els sòls sorrencs són amollits, no s’empasten i no s’adhereixen a les eines de treball, per la qual cosa fan de bon llaurar, les males herbes hi arrelen rarament i, a més, són fàcilment erradicables, i l’aire hi circula lliurement No retenen, però, ni l’aigua ni els adobs, per la qual cosa cal corregir-los amb argila
sodificació
Agronomia
Procés que consisteix en l’enriquiment excessiu en sodi del complex d’intercanvi catiònic d’un sòl.
La sodificació sol implicar una dispersió dels colloides del sòl, cosa que té com a conseqüència una pèrdua de la seva estructura i per tant una disminució de la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i de circulació d’aire i d’aigua L’any 1954, LARichard i collaboradors del Salinity Laboratory de Riverside Califòrnia establiren els fonaments teòrics per al tractament d’aquests tipus de sòls
element essencial
Agronomia
Element necessari per a un correcte creixement i desenvolupament de les plantes.
Els elements essencials es classifiquen en tres grups carboni, oxigen i hidrogen, que les plantes obtenen de l’aire i de l’aigua i que constitueixen el 95% del pes sec dels vegetals els macronutrients, que constitueixen el 5% i els micronutrients, que constitueixen el 0,03% En general, els macronutrients i els micronutrients són absorbits per les arrels del sòl, un substrat o una solució nutritiva
viver

Viver
© C.I.C - Moià
Agronomia
Terreny especialment disposat per a criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes.
Hi ha diferents factors que influeixen en la creació d’un viver el clima, el sòl i l’economia Tots els vivers han de tenir una selecció de peus mare, o plantes destinades a proporcionar llavors, empelts, etc Aquestes plantes han estat seleccionades acuradament per tal de controlar l’autenticitat de les varietats En els vivers hom pot sembrar les plantes directament en el sòl o bé realitzar conreus en contenidor amb substrats artificials En general, els vivers són tancats en hivernacles o són cultius protegits, però hom també pot els fer a l’aire lliure Hom els classifica segons la destinació…