Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
aigües residuals depurades
Agronomia
Aigües residuals que han estat sotmeses a un seguit de tractaments físics, químics i biològics per eliminar la contaminació present fins a reduir-la a límits acceptables per al medi receptor.
A la Unió Europea la protecció i millora de l’estat dels recursos hídrics és regulat per la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell Europeu, coneguda com Directiva marc de l’aigua A Catalunya, la xarxa de sanejament permet tractar els cabals d’aigua residual del 90% de la població de Catalunya
aigua mineral
Classificació de les aigües minerals
©
Alimentació
Agronomia
Aigua de font que, a més de reunir les condicions microbiològiques de l’aigua potable, té característiques especials de composició que li donen un gust diferent, la fan més apta per a certes dietes, ajuden la digestió (pel seu contingut en gasos, per exemple) o presenten certes propietats terapèutiques.
aigua carbònica
Alimentació
Agronomia
Aigua gasosa que conté dissolt diòxid de carboni i àcid carbònic lliure.
Les aigües carbòniques molt utilitzades com a beguda, poden ésser naturals aigües picants o artificials aigües gasificades La solubilitat del diòxid de carboni en aigua és feble a la pressió ordinària i les aigües carbòniques perden ràpidament el gas si no són conservades en vas tancat i a pressió Les ampolles anomenades sifons constitueixen un mitjà còmode d’obtenir, d’expedir, de conservar i de dispensar l’aigua carbònica artificial
aigua no convencional
Agronomia
Aigua amb problemes de qualitat, no apta per al consum.
S'hi consideren les aigües d’escolament, les aigües salabroses, l’aigua de mar, l’aigua atmosfèrica i l’aigua residual depurada Les aigües no convencionals s’utilitzen cada vegada més en zones rurals reg agrícola i també en zones urbanes reg de zones verdes
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines s IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els s XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana…
aigua regenerada
Agronomia
Aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional que permet la seva posterior reutilització.
A Catalunya la reutilització no planificada de l’aigua depurada ha estat un fet habitual ja que els efluents de les depuradores es dilueixen en cursos fluvials, dels quals es fan captacions aigües avall La reutilització directa o planificada de les aigua regenerades per a un ús específic requereix una xarxa de distribució o altres mitjans de transport fins que arriba a l’usuari La reutilització planificada d’aigües regenerades ve determinada pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el regim jurídic sobre la reutilització d’aigües…
assarb
Agronomia
Séquia que recull les aigües sobreres de regar i les de filtració.
séquia de Quart
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de València, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises (Horta del Sud), 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega, a més, el terme de Quart de Poblet.
És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües
ganxo de sequier
Agronomia
Instrument per a fer moure les parades o fustes que tanquen les preses.
És utilitzat per l’algutzir del Tribunal de les Aigües de València com a signe d’autoritat