Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
herbicida
Química
Agronomia
Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes.
Cap al 1934 començà l’explotació de les propietats herbicides de certs colorants nitrats L’aparició de les fitohormones de síntesi 2,4D i 2,4-MCPA durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, l’aparició dels derivats de la urea, de l’uracil i les triazines, marquen l’inici del desenvolupament del consum dels herbicides
hernia de la col
Agronomia
Malaltia de les crucíferes que es manifesta per l’aparició de bonys irregulars al coll i l’arrel de la planta, que es mustiga i mor.
És produïda pel fong Plasmodiophora brassicae , el desenvolupament del qual pot ésser evitat mitjançant l’ús d’adobs calcaris
agroecosistema
Agronomia
Ecosistema en el qual l’home actua per afavorir determinats organismes que tenen valor econòmic.
Els productors primaris són les plantes conreades i les males herbes Els consumidors primaris estan constituïts per la ramaderia, les plagues i les malalties Com a consumidors secundaris hom troba depredadors i parasitoides que poden tenir un paper molt important en el control de plagues Com en qualsevol ecosistema terrestre, la producció primària sol estar limitada per la disponibilitat d’aigua i de nutrients, però a diferència dels ecosistemes naturals, en els agroecosistemes es produeix una sortida important de matèria orgànica i elements minerals Per a garantir la sostenibilitat del…
plantes adventícies
Agronomia
Plantes herbàcies que creixen espontàniament a les parcel.les cultivades i dificulten les explotacions agrícoles; llur eliminació és un dels problemes econòmics de la producció.
Els perjudicis que originen vénen com a conseqüència de la competència amb les plantes conreades en la utilització de l’aigua, dels elements nutritius i de l’espai total també del fet de contenir a vegades substàncies tòxiques i que poden servir d’hoste intermediari a paràsits de les plantes conreades La dificultat de l’eliminació de les plantes adventícies és conseqüència de llur perfecta adaptació al medi Els mitjans de lluita que hom empra poden ésser classificats en directes i indirectes Els primers tracten d’impedir-ne l’aparició a base d’emprar llavors seleccionades i…
hivernacle

Vista de l’hivernacle de l’estació d’Atocha (Madrid)
© Lluís Prats
Agronomia
Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.
La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…
aspersió
Agronomia
Sistema de regatge que consisteix a distribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersor
.
Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fixos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser collocats als punts on calgui en cada moment determinat El regatge per aspersió, que nasqué a Itàlia cap als anys trenta com a mètode per a incorporar adobs al sòl, comporta un seguit d’avantatges suposa un notable estalvi d’aigua, pel fet que hom pot dosificar exactament les quantitats de líquid que necessita cada parcella regada, i pel fet que hom evita pèrdues d’aigua per transport facilita la mecanització del conreu en suprimir els obstacles que per a les màquines…
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
Agronomia 2009
Agronomia
Adéu a Norman E Borlaug El 12 de setembre de 2009 va morir a Dallas Texas, a 95 anys, Norman Ernest Borlaug Les investigacions desenvolupades per Borlaug al llarg de la seva vida han tingut una transcendència sense precedents sobre l'agricultura i l'alimentació de bona part de la població del planeta Va començar les seves investigacions, al final del 1944, quan va participar en un programa de recerca sobre el blat, finançat per la Fundació Rockefeller i el Ministeri d'Agricultura dels Estats Units Mexicans, que tenia l'objectiu de millorar la producció d'aquest cereal a Mèxic i, per tant,…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…