Resultats de la cerca

Les aigües carbòniques molt utilitzades com a beguda, poden ésser naturals aigües picants o artificials aigües gasificades La solubilitat del diòxid de carboni en aigua és feble a la pressió ordinària i les aigües carbòniques perden ràpidament el gas si no són conservades en vas tancat i a pressió Les ampolles anomenades sifons constitueixen un mitjà còmode d’obtenir, d’expedir, de conservar i de dispensar l’aigua carbònica artificial

Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home

Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…

Hi ha diferents factors que influeixen en la creació d’un viver el clima, el sòl i l’economia Tots els vivers han de tenir una selecció de peus mare, o plantes destinades a proporcionar llavors, empelts, etc Aquestes plantes han estat seleccionades acuradament per tal de controlar l’autenticitat de les varietats En els vivers hom pot sembrar les plantes directament en el sòl o bé realitzar conreus en contenidor amb substrats artificials En general, els vivers són tancats en hivernacles o són cultius protegits, però hom també pot els fer a l’aire lliure Hom els classifica segons la destinació…

L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…

Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…

Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…

Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…

Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…