Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
granat | granada
quintà
Agronomia
Camp ben femat pel fet d’haver-hi pernoctat el bestiar durant algun temps.
remujot
Agronomia
Quantitat de gra, palla, etc, especialment blat, que hom porta en un sac que no és ben ple.
sindriera
Biso (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors grogues i de fruits (les síndries) en pepònide, comestibles.
És oriünda de l’Àfrica tropical, i el seu conreu és molt antic Vol terrenys fèrtils, ben drenats i assolellats
ametlló
Botànica
Agronomia
Ametlla tendra, encara no arribada a terme, que hi ha dins els ametllons pròpiament dits.
Él seu gust és ben diferent del del fruit un cop sec A certes contrades se'n fa confitura aprofitant-ne pell i tot
esparreguera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de fins a 150 cm d’alt, de branques amb feixos de 3 a 6 cladodis filiformes, i de rizoma subterrani, del qual neixen turions engruixits comestibles, els espàrrecs.
És d’origen asiàtic i ja era conreada pels egipcis És molt exigent en sòl i prefereix els de textura arenosa, fèrtils i ben drenats El seu conreu demana algunes labors especials, com la de calçar-les, per tal d’aconseguir el blanqueig dels espàrrecs
tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més,…
albercoquer
apple2000 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen asiàtic, de la família de les rosàcies, de fulles cordiformes i dentades, cargolades quan són joves en forma de paperina.
Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…