Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Josep Folch i Folch
Història
Agronomia
Polític i agricultor.
Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977
Joan Esplugas i Moncusí

Joan Esplugas i Moncusi
© Fototeca.cat
Història
Política
Agronomia
Agricultor i polític.
Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls
Josep Maria Rendé i Ventosa
Josep Maria Rendé i Ventosa
© Fototeca.cat
Agronomia
Tècnic agrònom.
El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Préstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu 1913 El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura Impulsà l’Acció Social Agrària del dit organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters Intervingué en la…
forca

Forques de fusta (esquerra) i de ferro (dreta)
© Fototeca.cat
Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent
albercoc
albercocs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’albercoquer.
Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb…
albercoquer

Albercoquer
apple2000 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen asiàtic, de la família de les rosàcies, de fulles cordiformes i dentades, cargolades quan són joves en forma de paperina.
Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu el cicle acaba…
alfals

Alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És recollectada amb un…
Unió de Pagesos
Agronomia
Sindicat agrícola, fundat l’any 1974.
Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora de…
desboscament

Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns pobles primitius…