Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de conservació també propugna l’…
conference
Agronomia
Dit d’una varietat de pera d’origen anglès, de color verd marró, pell rugosa i gust molt fi i dolç, cada cop més cultivada a l’Urgell i el Segrià.
Madura a la tardor, però gràcies a la seva bona resposta a la conservació frigorífica se'n pot trobar tot l’any al mercat
starking
Agronomia
Dit d’una varietat de poma del grup Red Delicious, de color vermell matisat de groc, pell llisa i polpa cruixent.
Es troba entre les més cultivades arreu del món i ha estat origen de moltes de les varietats modernes Suporta molt bé la conservació frigorífica
sitja
Agronomia
Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment de planxa d’acer o de formigó armat, amb una alçada de quatre a vuit vegades el diàmetre o el costat de la base.
Destinat a l’emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la seva part inferior
ensitjament
Agronomia
Acció i efecte d’ensitjar.
En l’ensitjament el producte és conservat en forma de grans masses comprimides fora del contacte amb l’aire, i produeix, així, una sèrie de fermentacions anaeròbiques que n'afavoreixen la conservació i el fan més assimilable
escaldat tou
Agronomia
Alteració de la fruita consistent en un desarreglament del metabolisme a causa d’una conservació a temperatures massa baixes.
Inicialment apareix com una taca terrosa que afecta només la pell però que es va endinsant fins a 6 o 7 mm fent tova la fruita com si fos podrida
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de…
L’Era - Espai de Recursos Agroecològics
Agronomia
Entitat governamental sense ànim de lucre creada el 1999 a Manresa amb l’objectiu de difondre i l’ideari i les tècniques de l’agricultura biològica.
Té l’origen en persones vinculades a l’Escola Agrària de Manresa i interessades per aquest tipus d’agricultura que es constituïren com a Amics de l’Escola Agrària de Manresa, nom que li fou canviat el 2006 per l’actual Incideix tant en el vessant dels productors, com també en el de les institucions i els consumidors Entre les diverses activitats que l’organització du a terme hi ha els cursos d’agricultura ecològica des del 2005, l’edició de la revista Agro-cultura des del 1999, la recerca sobre varietats locals tasca duta a terme a través d’Esporus - Centre de Conservació de la…
anàlisi foliar
Agronomia
Anàlisi dels teixits vegetals amb l’objectiu de determinar l’estat nutritiu d’un cultiu.
Per obtenir una correcta interpretació de l’estat nutritiu del cultiu és important definir el teixit a analitzar i en quin moment fer-ho ja que la concentració de nutrients és variable segons la seva funció, posició en la planta, edat i estadi de maduració Les fulles o els pecíols foliars són sovint els teixits escollits La interpretació de la concentració de nutrients es pot fer utilitzant valors de concentracions individuals, amb l’inconvenient que no es té en compte l’efecte de possibles interaccions entre elements en l’estat nutritiu del cultiu, o bé utilitzant quocients entre…
pinso
Agronomia
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar, especialment en el d’estabulació total, generalment a hores i en quantitats determinades.
Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que hom en vol obtenir, de manera que només…