Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
treball del sòl
Agronomia
Conjunt de tècniques emprades en el treball del sòl per tal de sembrar-hi, combatre les males herbes i oxigenar-lo.
El conjunt d’operacions que els pagesos han realitzat, des de sempre, per a preparar la sembra, però també per a combatre les males herbes, facilitar la penetració i la retenció d’aigua, airejar el sòl i combatre determinades malalties, constitueix avui dia, encara, el gros de les feines amb el tractor, i representa un percentatge important dels costos de producció de la majoria de conreus Dutes a terme correctament, aquestes tasques de preparació del sòl són una bona garantia per a l’obtenció de bones collites A la clàssica arada de pales o de tombar s’han afegit un seguit d’…
mundina
Física
Agronomia
Mesura agrària equivalent a una setzena part de la mujada, o sia, 306,03 m2
.
mujada
Física
Agronomia
Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia.
Equival a 2 025 canes quadrades, o sia, 4 896,5 m 2
fangada
Agronomia
Mesura agrària emprada a Lleida, equivalent a un cinquè del jornal o a 360 canes quadrades, és a dir, a 871,6 m2
.
concentració parcel·lària
Economia
Agronomia
Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.
Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcellació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcellària, establerta definitivament el 1955
fila
Agronomia
Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors; al Camp de Morvedre és anomenada també roll.
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…