Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
llimoner
Fulles de llimoner
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les rutàcies, de 3 a 6 m d’alt, de fulles amplament el·líptiques, amb el pecíol alat o marginat, de flors blanquinoses i de fruits (les llimones) en hesperidi, oblongs, de color groc i de tast àcid.
Sembla oriünd del SE d’Àsia, però el seu conreu és molt antic als països mediterranis
cafè
Fruits i fulles de Coffea robusta o Coffea canephora
© TanzaniaPlantCollaboration
Botànica
Agronomia
Qualsevol dels arbres del gènere Coffea, de la família de les rubiàcies, semblants al cafè pròpiament dit i conreats amb les mateixes finalitats.
El cafè del Congo Crobusta , conreat sobretot al Congo i al Sud-est asiàtic, és un arbre força alt i vigorós, singularment resistent a l’atac d' Hemielia El cafè de Libèria Cliberica , conreat a les costes occidentals de l’Àfrica equatorial, és ja un arbre de gran talla particularment productiu
pomera salvatge
Fulles i fruit de la pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gran part d’Europa
endívia
Endívies
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de xicoira, de la família de les compostes, caracteritzada per les fulles imbricades i apinyades i amb el nervi central molt desenvolupat i carnós.
El conreu és fet dins de caves sobre fems o terra femada, i per això les fulles agafen un color blanquinós o groguenc característic Hom se'n menja les fulles crues i amanides El principal productor és Bèlgica
clorosi fèrrica
Agronomia
En les plantes, estat per carència de ferro que es manifesta en un engroguiment de les fulles més joves.
En estats molt avançats produeix una necrosi de les vores de les fulles La clorosi fèrrica es pot manifestar en sòls de pH alcalí a causa, en general, de la presència de carbonats de calci o magnesi, o en sòls poc airejats
mate
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les aquifoliàcies, de fulles el·líptiques, dentades i coriàcies, de flors verdoses i de fruits bacciformes vermells.
És natiu del SE de l’Amèrica del Sud, on és molt conreat, perquè amb les fulles hom prepara una infusió
defoliant
Botànica
Agronomia
Cadascuna de les substàncies químiques que per llur acció antagonista sobre les auxines produeixen la caiguda de les fulles dels vegetals.
Els defoliants foren emprats abundosament per l’exèrcit dels EUA al Vietnam, on àmplies zones de la jungla i dels arrossars foren aspergides des d’avions Vint-i-quatre hores després d’aquest tractament les fulles es marceixen, i al cap de sis setmanes cauen Cal remarcar els imprevisibles efectes en l’equilibri ecològic que pot produir l’aplicació d’aquestes substàncies
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
borratja
Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides