Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
llúpol

Llúpol
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les cannabàcies, perenne, enfiladissa, dioica, de fulles oposades, amplament ovades o palmatilobulades, dentades, i de flors verdes, les femenines en inflorescències estrobiliformes.
Es fa en tanques i bardisses, a tota l’Europa humida És conreada per les infructescències, que, afegides a la cervesa, li donen l’aroma i el sabor amarg
ordi

Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…