Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
andana
Agronomia
Cadascuna de les línies de farratge que resten al camp una vegada dallat aquest.
Joan Miret i Terrada
Agronomia
Agrònom.
Estudià dret, però s’interessà per l’agricultura i fou un actiu promotor de la creació de línies ferroviàries Fou diputat a corts i president de la Diputació de Tarragona Publicà estudis sobre les plagues vitícoles, com Estudios sobre la Phylloxera vastatrix 1878 i El mildew 1884
ametller

Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds Es…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
barbats
Agronomia
Sarments fets arrelar en planters, generalment peces de 0,50-0,60 m de llargada, obtinguts de peus clonals i plantats en línies separades 0,70 m i a 0,10 m els uns dels altres; hom els pot trasplantar al cap de dos anys de la plantació.
Els procedents de l’esporgada feta poc temps abans de la brotada són els millors El sistema de barbats és emprat principalment en aquelles varietats que arrelen difícilment estaca
Agronomia 2016
Agronomia
Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides L’1 de gener d’enguany es va posar en marxa l’Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides Agenda 2030 per al període 2016-30 L’Agenda 2030 va ser aprovada el 25 de setembre de 2015 pels 193 estats membres de l’ONU, i dóna continuïtat a la Declaració del Millenni de les Nacions Unides que s’aprovà al desembre de l’any 2000 L’Agenda 2030 planteja disset objectius, entre els quals destaquen posar fi a la pobresa objectiu 1, la fam objectiu 2 i la marginació de les dones objectiu 5, i aturar la degradació dels…
Agronomia 2009
Agronomia
Adéu a Norman E Borlaug El 12 de setembre de 2009 va morir a Dallas Texas, a 95 anys, Norman Ernest Borlaug Les investigacions desenvolupades per Borlaug al llarg de la seva vida han tingut una transcendència sense precedents sobre l'agricultura i l'alimentació de bona part de la població del planeta Va començar les seves investigacions, al final del 1944, quan va participar en un programa de recerca sobre el blat, finançat per la Fundació Rockefeller i el Ministeri d'Agricultura dels Estats Units Mexicans, que tenia l'objectiu de millorar la producció d'aquest cereal a Mèxic i, per tant,…
Agronomia 2010
Agronomia
Producció i consum mundial de cereals La previsió de tones de cereals és només l’1% inferior a l’any passat tot i les fortes pluges i sequeres patides en les zones de major desenvolupament © Fototecacat Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació FAO, la previsió de la producció mundial de cereals per a la campanya 2010-11 és de 2239 milions de tones, només un 1% inferior a la de l’any passat, tot i les sequeres que van afectar les planes occidentals de Rússia i les inundacions o sequeres que van afectar el Pakistan i alguns països del Sud-est asiàtic Aquest…
Agronomia 2012
Agronomia
El consum de cereals L'augment del consum de cereals també inclou el consum indirecte a través dels productes carnis © Fototecacat A la campanya agrícola 2011-12, la producció mundial de cereals va ser de 2,3 gigatones 10 9 tones, lleugerament superior a la de la campanya anterior Aquest valor correspon aproximadament al consum total, de manera que les reserves mundials es van mantenir en 0,5 gigatones un 20% del consum anual El comerç internacional va representar un 13% de la producció total, xifra lleugerament superior a la de les campanyes anteriors Els cereals són la font bàsica d’energia…