Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
favó
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual molt semblant a la favera, bé que més petita, de la família de les papilionàcies.
És conreada com a planta farratgera i forneix un farratge molt nutritiu Li agraden terrenys argilosos, és molt exigent en potassa i resisteix bé el fred
oliva

Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les…
avellaner turc
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les betulàcies, semblant a l’avellaner, bé que molt més alt i de capçada cilíndrica, propi de la Mediterrània oriental.
És molt conreat a Turquia per les seves avellanes
microcontaminant

Els microcontaminants es poden classificar en prioritaris o emergents
© Fototeca.cat / Corel
Agronomia
Compost químic d’origen antropogènic que es pot trobar en el nostre entorn (atmosfera, aigua, sòls, sediments i organismes) en concentracions molt baixes (mg/kg a ng/kg).
Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden…
starking
Agronomia
Dit d’una varietat de poma del grup Red Delicious, de color vermell matisat de groc, pell llisa i polpa cruixent.
Es troba entre les més cultivades arreu del món i ha estat origen de moltes de les varietats modernes Suporta moltbé la conservació frigorífica
Amsden
Botànica
Agronomia
Varietat de presseguer de procedència americana.
Planta de port semihoritzontal i vigoria mitjana El fruit, rodó i acolorit de diferents tons, madura entre juny i juliol, fa uns 125 g, suporta bé el transport i té molt bona producció La polpa és blanca, tendra, ensucrada i sucosa
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta moltbé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria…
deshidratació amb microones
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Procés d’eliminació d’aigua d’un aliment que es caracteritza per generar calor a l’interior del mateix sòlid, en virtut d’un camp elèctric d’alta freqüència que provoca una gran agitació de les molècules polars (com és l’aigua).
Aquesta fricció genera la calor necessària per a l’evaporació A causa del fet que el camp elèctric és uniforme, l’escalfament és simultani i uniforme en tota la massa del sòlid això fa que sigui un mètode molt interessant per a la deshidratació de peces de mida gran sense que hi hagi perill de reescalfament en la superfície El camp d’aplicació és principalment l’última fase de deshidratació, o bé aliments amb baix contingut d’aigua El cost d’aquest sistema de deshidratació és comparativament més alt
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
all
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per…