Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
nesprer del Japó
Nesprer del Japó
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles oblongues coriàcies, dentades, lluents a l’anvers i tomentoses al revers, de flors blanques, agrupades en panícules, i de fruits, les nespres, el·lipsoidals o piriformes, de pela ataronjada i comestibles.
És oriünd de la Xina central, però és conreat en zones temperades i càlides d’Àsia, Europa i Amèrica
tabac
Tabac
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o perennant, de la família de les solanàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles fins de 50 cm de llarg, el·líptiques o amplament lanceolades, acuminades i sèssils o subsèssils, de flors de color de crema o rosa pàl·lid, amb la corol·la infundibuliforme, disposades en panícula, i de fruits en càpsula ovoide.
El tabac procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conegut pels indígenes Actualment és conreat a moltes regions tropicals i temperades
mandariner
Botànica
Agronomia
Arbre baix, de la família de les rutàcies, de fulles alternes, coriàcies i estretament el·líptiques, de flors blanques, solitàries o en petits ramells axil·lars, i de fruits (les mandarines) en hesperidi.
Originari de la Xina i de la Cotxinxina, és conreat en diverses regions temperades càlides, entre les quals els Països Catalans meridionals
gira-sol
gira-sol
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, d’1 a 3 m d’alt, d’arrel fibrosa, de fulles alternes, grosses, cordiformes i dentades i de capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues.
Procedeix de Mèxic, però el conreu és estès per totes les regions temperades Les llavors forneixen un oli de cuina excellent i són comestibles
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades
prunera
Branques de prunera (Prunus domestica)
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles el·líptiques, crenades i pubescents en el revers, de flors blanques, en petits ramells, i de fruits (les prunes) comestibles.
Oriünd del Caucas, és naturalitzat a una gran part d’Europa i conreat en diverses zones temperades del món Vol terres fèrtils, humides i amb bon drenatge Les prunes són consumides crues, assecades i en conserva
tomaquera
Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
pomera
Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
pesolera
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la…