Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
julivert de muntanya
julivert de muntanya
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne de 40 a 100 cm d’alçària, de tija massissa i estriada, de fulles tripinnatisectes i de flors blanques en umbel·les.
Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
pastanaga
pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
pomera
Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
pomera salvatge
Fulles i fruit de la pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gra part d’Europa