Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Agronomia
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya, creada el 1985, que centra l’activitat en la investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.
Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, per tal de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, i alhora coordina els sectors públic i privat Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental R+D transferència tecnològica publicacions, informació sobre els projectes R+D, contractes de cessió, de venda o convenis d’explotació de patents recerca contractual i assistència tècnica i formació especialitzada…
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors…
banc de treball
Agronomia
Fórmula d’ajuda mútua agrícola que consisteix a posar a la disposició de la comunitat el material i la capacitat de treball de cadascun dels agricultors que s’hi associa.
Cada servei prestat per un adherent dóna dret a un crèdit per part del grup i cada servei rebut per un adherent comporta un dèbit envers el mateix grup Els serveis bescanviats poden ésser de mà d’obra o de qualsevol tipus de maquinària La unitat-tipus adoptada és el valor de l’hora de treball d’un home a la zona, i d’ací hom pot atribuir a cada màquina o estri un cert nombre d’unitats horàries, equivalències basades sobretot en l’estimació del servei prestat El resultat essencial és que hom pot arribar no solament a un equilibri de l’equipament global del banc, sinó també a l’…
lloc
Cases típiques d’un lloc menorquí
© Fototeca.cat
Agronomia
Unitat d’explotació agrària, normalment familiar i en règim de parceria a mitges, típica de Menorca.
La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…
evapotranspiració del conreu
Agronomia
Pèrdua d’aigua per unitat de superfície conreada causada per l’evaporació directa d’aigua del sòl i per la transpiració del conreu.
La major part de l’aigua transpirada pel conreu es perd pels estomes Tant la transpiració com l’evaporació directa depenen de l’arribada d’energia solar, del gradient de pressió de vapor i del vent Per tant, la radiació solar, la temperatura de l’aire, la humitat de l’aire i el vent s’han de tenir en compte per a estimar l’evapotranspiració però també cal considerar el tipus de conreu, la disponibilitat d’aigua i la gestió del sistema Com més gran sigui la superfície foliar més gran serà la transpiració i menor l’evaporació, ja que la intercepció d’energia de la part aèria del conreu serà…
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la…
fila
Agronomia
Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors; al Camp de Morvedre és anomenada també roll.
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la…