Resultats de la cerca

Els anys del franquisme Durant el franquisme, en foren presidents Fèlix Millet fins el 1967 i Pau Riera i Sala fins el 1978 Ateses les condicions de persecució de la llengua i la cultura catalanes d’aquesta etapa, fou creada sota la fórmula jurídica de societat civil i, després d’una cauta i lenta captació de socis, l’entitat s’installà al palau Dalmases del carrer de Montcada, on acollí i subvencionà l’ Institut d’Estudis Catalans , l’ Obra del Ballet Popular , l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , els Estudis Universitaris Catalans i el Secretariat dels Orfeons de Catalunya Pel desembre…

Creada a partir d’un nucli de 31 socis fundadors, actualment en té més de dos mil i és l’associació cultural d’àmbit insular més important El primer president fou Miquel Forteza , sota el mandat del qual 1962-69 s’iniciaren els cursos de català, aleshores la principal de les activitats de l’OCB i avui una de les més consolidades Des del 1968 l’entitat collaborà en l’edició de la revista Lluc , fins aleshores butlletí d’una congregació religiosa, però el 1987 fou retornada als seus antics propietaris Climent Garau 1970-76 succeí Forteza en la presidència en una època de gran…

Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la…

Organitzà un gran nombre d’actes culturals i participà en la direcció de nombrosos organismes i entitats dedicats a la preservació i difusió del patrimoni cultural català Impulsà, entre d’altres, les Cent Conferències de Castellterçol, en les quals participaren intellectuals i polítics i organitzà les ballades de sardanes dels diumenges als anys cinquanta i seixanta, en ple franquisme Presidí la Comissió Abat Oliba ,  i també fou un dels fundadors del Patronat de la Casa-Museu Prat de la Riba, de la qual ocupà el secretariat Formà part, així mateix, del jurat del premi…

Llicenciat en filologia hispànica 1984 i en filologia catalana 1987 per la Universitat de les Illes Balears, els anys 1974-82 milità en l’Organització d’Esquerra Comunista i en el Moviment Comunista de les Illes Soci de l’ Obra Cultural Balear  OBC, en fou director executiu 1986-90, secretari 1990-91 i president 1992-2004 Fou secretari executiu 1986 del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a les Illes Balears, membre 1988-95 del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu, directiu de l’Associació Voltor organització impulsora a les Illes Balears de les emissions…

Llicenciat en dret, en la seva trajectòria professional sobresurt la defensa de persones i organitzacions enfrontades amb la legislatura del president Josep Ramon Bauzà, com ara els estudiants que ocuparen la Conselleria d’Educació 2013, l’assessoria jurídica de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i també la defensa del raper Valtònyc, acusat d’injúries a la Corona Membre de la Comissió de Normalització Lingüística del Collegi d’Advocats, el juny del 2016 fou candidat al Senat per Sobirania per a les Illes Fou president de l’ Obra Cultural Balear  2018-22

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, treballà durant molts anys a la pelleteria La Sibèria de Barcelona, fundada pel seu avi l’any 1891 Adherit a l’entitat Crist Catalunya 1954, que impulsava un incipient catalanisme emparat en l’Església, participà en les campanyes contra Galinsoga  i “Volem bisbes catalans” 1966, i també en els fets del Palau , entre d’altres Cofundador del segell discogràfic Edigsa , de la revista Cavall Fort , de la distribuïdora de llibres Arc de Berà i del diari Avui , fou gerent del Congrés de Cultura Catalana  i secretari del Segon Congrés…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

Vida i obra Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi feu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment,…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…