Resultats de la cerca

El relleu és molt accidentat Plantacions de canya sucrera, refineries de sucre i indústries tèxtils El 1975 perdé la categoria d’estat en ésser incorporat al de Rio de Janeiro El mateix any la seva antiga capital, la ciutat de Rio de Janeiro, assumí la capitalitat de l’estat homònim

La capital és Aberdeen

És un altiplà ondulat i àrid Té conreus de cotó, blat, mill i arròs, i mines de carbó, de ferro i de manganès La ciutat principal és Nāgpur

És una vasta depressió que s’estén d’est a oest fins a la badia de Port Phillip i constitueix l’orla marítima dels Alps Australians Conreus diversos lignits

El clima és àrid, i la ramaderia n'és el principal recurs econòmic La població es concentra a la costa

És una plana molt àmplia, compresa entre el massís de les Guaianes i els Andes, en la qual hom distingeix diferents subregions Los Llanos alts occidentals, els centrals, els baixos, els de Monagas i Las Mesas El clima hi és tropical, i n'és característic el vent fresc guarinés , que de la serralada de Mérida arriba a Ciudad Bolívar Comprèn la conca alta i mitjana de l’Orinoco La vegetació és de sabana herbàcia, i a Los Llanos alts hi ha selva És molt poc poblada, amb una densitat de població d’1 h/km 2 Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo La ramaderia és l’activitat més…

És situada a l’W de l’estat de Texas i a l’E de Nou Mèxic Té una altitud de 1000 a 1 500 m És una regió àrida, travessada pel riu Pecos, al S, i el Canadian, al N Hi ha conreus de cotó i blat de moro El petroli i l’agricultura són l’origen de les aglomeracions d’Amarillo i Lubbok

Té importants jaciments de ferro i coure a la serralada de Mesabi i a les vores del llac Vermilion Minnesota, a Marquette, Menominee i a la serralada de Gogebic Michigan i a les muntanyes de Penokee Wisconsin Els dipòsits més grans de coure són a la península de Keweenaw

Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…

Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…