Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Riviera
Regió
Nom donat al litoral italià del golf de Gènova des de la frontera amb l’Estat francès fins a La Spezia i que correspon a la costa de la Ligúria.
La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres
Salzkammergut
Regió
Regió d’Àustria, entre l’Estíria i l’Alta Àustria, que correspon a l’alta conca del Traun, afluent del Danubi.
Regió muntanyosa Dachstein i Totesgebirge i amb nombrosos llacs Hallstätter, Grundl, Mond, Traun, deu el nom als jaciments de sal més de la meitat de la producció del país, gràcies als quals es desenvolupà la cèlebre cultura de Hallstatt, i que avui ha originat una destacada indústria química Hi abunden les aigües minerals Bad Ischl i hi és molt important el turisme El centre més important és Gmunden
Eisenwurzen
Regió
Regió muntanyosa d’Àustria, al sud del Danubi.
S'estén de SW a NE pels contraforts septentrionals dels Alps, amb altituds superiors als 1 000 m Hoher, Nock, Krestenberg, Schneekogel És drenada per l’Enns, Ois i Ybbs, afluents del Danubi
Ciociaria
Regió
Comarca del Laci, Itàlia, que correspon aproximadament a l’actual província de Frosinone.
És una regió eminentment agrícola i ramadera Les principals poblacions són Frosinone, Anagni, Alatri, Guarcino i Sora
Kras
Regió
Regió de la península balcànica que s’estén des del golf de Trieste fins al de Rijeka i separa Eslovènia de la península d’Ístria.
La formen una sèrie d’altiplans calcaris, on abunden les formacions càrstiques
Klagenfurt
Regió
Conca d’Àustria, a Caríntia.
Constitueix la depressió interna més gran dels Alps orientals Travessada pel Drava, s’obre al vessant nord dels Karawanken L’agricultura, juntament amb la ramaderia i l’explotació del bosc, és la riquesa principal El centre més important és Klagenfurt
Àustria
Regió
País de l’Europa central situat a la vall mitjana del Danubi, que comprèn els actuals länder de l’Alta Àustria i de la Baixa Àustria i la ciutat de Viena.
L’antiga Marca Oriental o marcgraviat d’Àustria fou elevada a ducat el 1150, arxiducat el 1453 i a imperi el 1804 Ha donat nom a l’estat dinàstic dels Habsburg Àustria i, posteriorment, a la República d'Àustria
Anglona
Regió
Regió geogràfica del N de Sardenya, Itàlia (447 km 2
), formada per un gran amfiteatre d’uns 400 m d’altitud i voltada per una conca sedimentària.
Conreus de cereals i hortalisses primerenques per a l’exportació Sedini i Castel Sardo són les poblacions principals
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…