Resultats de la cerca

Fou bastit el 1110 per Berenguer Salla, i els seus successors es cognomenaren Terrassa estenia el seu domini sobre la quadra de Vallparadís , que s’estenia a llevant del torrent, i comprenia al s XIV els masos de Palet, la Castlania, Figueres i el Trull Prop del castell hi havia l’església de Sant Jaume de Vallparadís El 1344 Blanca de Centelles filla de Bernat i de Saurina de Terrassa hi fundà la cartoixa de Vallparadís amb monjos procedents d’Escaladei i de Sant Pol de Mar El primer prior fou Berenguer de Plana Hom construí un claustre al pati del castell i una església…

El castell conserva diversos elements del palau dels Cardona, d’època medieval, com l’anomenat pati ducal i una gran sala d’arcs apuntats Però des de la segona meitat del segle XVI aquesta família ja no visqué al castell tenia d’abans una gran casa a la vila, a la Fira, i grans palaus a Arbeca i a Barcelona El castell restà com a collegiata amb l’abat i alguns canonges des de la secularització del monestir fins al segle XVIII El conjunt de les construccions era voltat per un mur un portal era encarat al poble i una poterna a la banda oposada, més moderna, fa pensar en un portell…

Torre del fortí del Maurici © CIC-Moià Es troba a prop del poble Bon exemple d'arquitectura militar, no s'arribà a construir del tot Destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny El comte hi installà la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge

El castell Les restes De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos…

Habitat fins fa pocs anys, és una gran construcció amb caires rectangulars i altres d’arrodonits per a adaptar-se a les roques que li fan de suport i als murs de carreu d’època romànica que fan de basament a la ferrenya construcció, renovada en part al segle XVII i en èpoques més tardanes Consta de dos pisos, amb finestres grans i rectangulars al primer, que li donen l’aspecte d’una gran masia El castell forma un conjunt monumental amb l'església parroquia de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí És esmentat el 983, però començà a figurar en la història entorn del 1019…

Se situa sobre una mola al marge d’un barranc D’edificació descurada, és una àmplia fortalesa, amb murs de més de tres metres de gruix Té una planta baixa i dos pisos en cas de perill tenia capacitat per a encabir-hi molta gent La façana principal queda penjada dalt el marge de la profunda riera, i per la part plana era defensat per un vall, sobre el qual encara es conserva un pont de pedra que donava entrada al castell, i que, segons la tradició, en substituí un altre de llevadís En aquesta banda el castell té una àmplia façana en semicercle, construïda directament sobre el sauló, és a dir,…

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al…

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al…

Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les…

Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i fou ampliat a la darreria del segle XIX Des de l’edat mitjana són freqüents els testimonis documentals d’una especial devoció a…